Crítica de l'obra Antígona de Salvador Espriu

Antígona

El comentari d’aquest fragment pertany a l’obra Antígona escrita pel dramaturg, poeta i novel·lista Salvador Espriu i Castelló (1913-1985). És una reelaboració del mite tràgic d’Antígona escrita pel dramaturg grec Sòfocles. En aquesta nova interpretació l’autor vol fer una crítica del conflicte bèl·lic que s’acabava d’esdevenir a Espanya, la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939). La obra està dividida en 3 parts, i té trets noucentistes (literatura espriuana). (...) Antígona fou publicada el 1955 però escrita el 1939, un cop acabada la Guerra. L’obra presenta un clar paral·lelisme entre la guerra de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues Espanyes.

Personatges

ANTÍGONA. És la protagonista, un personatge superior als altres, té una elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfronta a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. ISMENE. Germana petita d'Antígona. La gran personalitat de la germana gran la manté en un segon pla. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans però quan veu que Antígona es preocupa tant, s'hi implica al màxim. EURIGANEIA. És una de les mainaderes dels germans. Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els seus fills van morir a la guerra i arran d'aquest fet només veu desgràcies per tot. Simbolitza la part pessimista de la societat de l'època, afligida pel dolor. ASTIMEDUSA. Juntament amb la darrera és una dida dels germans. Simbolitza l'optimisme i la incredulitat. EURÍDICE. Muller de Creont. Representa l'equilibri entre les dues mainaderes (ni optimisme ni pessimisme). A partir de la segona part, però, es preocupa per la possibilitat d'emparentar una altra vegada amb la família d'Edip mitjançant el matrimoni entre el seu fill i Antígona que Creont ha programat. TIRÈSIES. És un endeví cec. CREONT. Oncle d'Antígona. Simbolitza el tirà, l'hipòcrita. Es comporta com una obra sinistra que s'amaga esperant el moment oportú per aconseguir el poder. A causa dels seus consells soterrats Etèocles decideix enfrontar-se al seu germà i al morir tots dos, ell assoleix el poder. EUMOLP. Esclau geperut que ocupa un dels nivells més baixos de la societat. No és respectat per ningú, excepte per Antígona. Representa la rebel·lió contra l'ordre de Creont. Tot i el nivell social que representa es manifesta amb una ironia que el presenta superior a la resta, veu més enllà que els altres. ETÈOCLES I POLINICES. Són els dos germans d'Antígona que enfrontats per aconseguir governar en solitari a Tebes, lluiten fins matar-se mútuament. Representen els dos bàndols de la guerra civil, els germans que vessen la mateixa sang. Sabem que ja de petits rivalitzaven per l'amor de Iocasta. EL LÚCID CONSELLER. Posa en dubte el valor del sacrifici d'Antígona. Aboca el lector/espectador a una doble tragèdia: la d'Antígona; La de tota una col·lectivitat enfrontada a un esdevenidor gris, mediocre, cansat, representat tot ell per la figura de Creont.