La Crítica de la Raó Pura de Kant: Metafísica i Coneixement

Introducció a la Crítica de la Raó Pura

La Metafísica en Kant: Possibilitat i Límits

Al començament de la Crítica de la Raó Pura (CRP), Kant està interessat en la possibilitat de la metafísica, és a dir, si es pot tenir un coneixement rigorós sobre Déu o la immortalitat de l’ànima. Però després explica dues diferències que indiquen que la metafísica està per sota de la ciència.

Diferències entre Ciència i Metafísica

Aquestes diferències són que en la ciència hi ha progrés, mentre que en la metafísica sempre es debaten les mateixes qüestions que en l’època de Plató. A més, els científics es posen d’acord en les seves teories, mentre que els metafísics no. Per això, Kant es pregunta si és possible la metafísica com a ciència, però primer es pregunta si és possible la ciència.

Per què la Metafísica no pot ser Ciència

No és possible que la metafísica sigui una ciència, ja que l’enteniment només es pot utilitzar en la sensibilitat, i l’aplicació de l’enteniment més enllà de l’experiència només pot donar lloc a errors i a il·lusions. Per això, la metafísica s’acaba preguntant per Déu, l’ànima o el món.

De la Raó Teòrica a la Raó Pràctica

Una vegada s'han descartat les idees del món, ànima i Déu com a objectes de coneixement científic per a la metafísica, se'ls obren moltes possibilitats en l’àmbit dels valors. Això, però, amb la condició que han de transformar-se d’idees de la raó teòrica a la raó pràctica.

Significats de la Metafísica segons Kant

En la seva Crítica transcendental de la metafísica, Kant distingeix diversos significats per al terme "metafísica":

1. Tradicional o dogmàtica: Conjunt de judicis sobre realitats que estan més enllà de l’experiència.
2. Tendència o inclinació natural: Tendència dels éssers humans a preguntar-se sobre allò absolut, com Déu o l’ànima.
3. Crítica transcendental: Consisteix en una crítica a la facultat de conèixer i en el desenvolupament sistemàtic dels seus propis principis.
4. Moral: Àmbit on es desenvolupa el món dels valors.

La Crítica Kantiana a la Metafísica Tradicional

La Concepció Tradicional del Coneixement

La metafísica tradicional sosté que tot el que coneixem de les coses prové de les coses mateixes. Per tant, tot coneixement és a posteriori. No obstant això, també postula un coneixement a priori d’algunes coses, en forma d’idees innates, que no tenen res a veure amb l’experiència.

La Contradicció i el Dogmatisme Kantià

Kant critica que la metafísica tradicional afirmi conèixer a priori dels objectes, tot i que alhora ho negui. Aquest plantejament, segons Kant, a més de contradictori, és dogmàtic. És contradictori perquè diu conèixer a priori el que es coneix com a a posteriori, i és dogmàtic perquè, com no pot justificar les seves incongruències, les qualifica com a principis indiscutibles.

Fenomen i Noümen: La Forma Humana de Conèixer

Si els objectes són coneguts per l’ésser humà és perquè aquest els coneix amb la seva forma de conèixer i, per tant, són fenòmens. Però també es pot considerar que allò que es coneix en si mateix és un misteri, el noümen. En tota cosa coneguda cal suposar la matèria captada pels sentits i la forma humana d’intuir i percebre. Sense aquestes, no hi ha fenomen ni coneixement.

Primera Equivocació: Confondre Noümen i Fenomen

Quan acceptem les “coses en si” com a veritables i reals, estem confonent el noümen i el fenomen. Per tant, es parla dels noümens com si els coneguéssim i fossin reals, però en realitat són un misteri. Aquesta és la primera equivocació de la metafísica tradicional.

Segona Equivocació: La Raó Més Enllà de l'Experiència

La segona equivocació és creure que la raó pot franquejar allò sensible i aconseguir allò absolut i incondicionat. El pensament, amb les seves condicions a priori (les categories), aplica les seves funcions més enllà dels límits de l'experiència possible, generant així il·lusions metafísiques.