Crítiques i Evolució del Pluralisme en l'Estat del Benestar

Crítiques a l'Estat del Benestar i l'Auge del Pluralisme

Les crítiques a l'Estat del benestar, als anys vuitanta, no se centren només en la seva eficàcia i qualitat, sinó també en la seva excessiva centralització, burocratització i autoritarisme. El sistema no respon a les necessitats diverses i canviants de la gent, i els usuaris tenen poc control sobre els serveis, sent receptors passius en lloc de participants actius.

Descentralització i Participació: Claus del Pluralisme

A partir d'aquestes crítiques, la literatura pluralista destaca dos aspectes clau: la descentralització, no només geogràfica sinó també pressupostària i de recursos, i la participació en la provisió de serveis. Aquesta participació s'estén als consumidors i treballadors de les agències públiques en la presa de decisions. No obstant això, el control dels processos i de l'exercici del poder polític és limitat.

Implicacions Antiburocràtiques i Antiprofessionals

Els temes de descentralització i participació tenen implicacions antiburocràtiques i antiprofessionals, cosa que explica la gran capacitat de convocatòria del pluralisme de benestar. La dreta ho veu com una manera de reduir la funció social de l'Estat, transferir serveis al mercat o ampliar l'assistència familiar. L'esquerra llibertària s'oposa a la privatització, però recolza la dimensió antiburocràtica i anticentralista. Sectors socialdemòcrates també s'han unit a aquests plantejaments, canviant la seva posició tradicional estatista.

El Paper de l'Estat en el Pluralisme del Benestar

Els pluralistes del benestar comparteixen l'aversió a la burocràcia centralitzada i consideren que el paper de l'Estat en la provisió de serveis hauria de ser reduït, orientant-se cap a institucions comunitàries. Tot i això, el finançament públic no hauria de disminuir, cosa que els diferencia de la dreta. L'Estat tindria un paper fonamental en el finançament i la regulació, redistribuint el suport cap a una provisió informal i voluntària amb un Estat més descentralitzat. No obstant això, el pluralisme pot augmentar el treball informal de les dones i desplaçar la racionalitat burocràtica cap a la lògica econòmica i mercantil.

Perspectives del Pluralisme: Dreta i Esquerra

L'opció pluralista des de la dreta es defensa per reduir el paper de l'Estat, millorar l'eficiència dels serveis públics i augmentar la capacitat d'elecció dels usuaris. Des de l'esquerra, s'emfatitza la participació i la descentralització. Inicialment, el pluralisme es va caracteritzar pel desenvolupament d'entitats no lucratives en la provisió de serveis de benestar amb subvenció pública. Posteriorment, es va promoure la lògica mercantil dins dels serveis públics, amb una major participació del mercat i un retrocés de la gestió pública, tot i que l'Estat conservava una funció reguladora i de finançament.

Conclusions sobre el Pluralisme i l'Estat del Benestar

Les interpretacions de la irreversibilitat i el pluralisme del benestar no són suficients per explicar els canvis de l'Estat del benestar, ni les pressions neoliberals, ni les opcions corporativistes o socialdemòcrates. És necessari considerar tres elements fonamentals: els interessos de classe, l'orientació ideològica i els efectes en la distribució i l'estratificació social.