Cronologia i Fases Clau de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Cronologia de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

A continuació es detallen els esdeveniments clau de la Guerra Civil Espanyola, des de l'aixecament militar fins al final del conflicte.

• 17 jul 1936: Insurrecció militar al Marroc. Franco es trasllada de Canàries al nord d'Àfrica. Envia les tropes africanistes al sud de la Península. Pont Aeri (ajuda d'Itàlia de Mussolini, facilitant aviació).
• 18 jul 1936: La resta de generals es mobilitzen.
• 19 jul 1936: A Barcelona, la mobilització civil espera. Goded arriba i és detingut. A Catalunya la insurrecció fracassa.
• 20 jul 1936: José Sanjurjo mor en un accident d'avió (Lisboa-Madrid).
• 24 jul 1936: Creació de la Junta de Defensa Nacional (Militars sublevats). Seu a Burgos.
• 4-5 set 1936: Largo Caballero assumeix el cap de govern de la zona republicana. Incorporació d'anarquistes per coordinar el front i evitar la desunió.
• 28 set 1936: Franco és nomenat cap de govern de l'Espanya nacional.
• 16 oct 1936: La República s'organitza mínimament i crea l'«Exèrcit Roig», format per milicians (cos de població civil armada).
• Oct 1936: Decret de col·lectivitzacions, gran transformació social. El 75% de les empreses foren col·lectivitzades.
• Nov 1936: Inici de la Batalla per Madrid, ofensiva franquista.
• Feb 1937: Batalla del Jarama. Franco vol tallar la comunicació republicana entre València i Madrid. FRENATS.
• Mar 1937: Batalla de Guadalajara. Ofensiva de Franco amb els italians des del nord-est de Madrid. FRENATS.
• 20 abr 1937: Creació de la FET y de las JONS.
• 26 abr 1937: Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor. Banc de proves per a la II Guerra Mundial.
• Mai 1937: Fets de Maig a Barcelona. Dimissió de Largo Caballero («La guerra dins de la guerra»). Negrín assumeix el cap de govern del bàndol republicà. Enfrontaments entre comunistes trotskistes i comunistes estalinistes. Stalin intervé per defensar la República, no per promoure el comunisme, buscant liderar la lluita contra el feixisme. Els trotskistes, en canvi, volen instaurar el règim comunista.
• Juny 1937: Ocupació de Bilbao per part de les tropes nacionals.
• Jul 1937: Batalla de Brunete. Ofensiva republicana a l'oest de Madrid que volia disminuir la pressió que els sublevats estaven exercint.
• Ago-set 1937: Batalla de Belchite. Ofensiva republicana. Aconsegueixen prendre la població aragonesa.
• 21 oct 1937: Ocupació dels últims territoris d'Astúries. Fi de la Campanya del Nord. Tota la riquesa industrial i minera d'Astúries i el País Basc passa a mans de Franco.
• Gen-feb 1938: Batalla de Terol. Ofensiva republicana que acaba amb la presa de la capital aragonesa.
• Mar 1938: «Ley Fuero del Trabajo», una de les set lleis fonamentals del franquisme.
• Mar-abr 1938: Inici de l'ofensiva de Franco a Aragó. Arriba a Vinaròs (Castelló) i divideix el territori republicà en dos.
• 26 jul-15 nov 1938: Batalla de l'Ebre. Últim gran cara a cara. El General Rojo i Negrín confien en el suport internacional. Ofensiva republicana entre Mequinensa - Faió, la Pobla de Massaluca - Xerta, fins a Gandesa (Serres de Pàndols i Cavalls). Acaba amb l'enfonsament definitiu de la República.
• Set 1938: Acords de Munic. Alemanya ocupa els Sudets. No hi haurà ajuda a la República espanyola. Acomiadament de les Brigades Internacionals perquè la guerra està perduda.
• Gen 1939: Entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Milers d'exiliats marxen a França.
• 1 abr 1939: «La guerra ha terminado». Fi de la Guerra Civil.

Fases de la Guerra Civil Espanyola

1. Una conspiració organitzada (17-18 jul 1936)

   Diversos generals es revolten arreu de la Península Ibèrica durant els dies 17 i 18 de juliol de 1936. No tindrà l'èxit esperat, però poc a poc aniran dominant la Península.

2. 1a Fase (Jul-Nov 1936)

   L'objectiu inicial és controlar Madrid i així tenir sota control una gran ciutat.

3. 2a Fase (Nov 1936 - Oct 1938)

   Franco no aconsegueix prendre Madrid. Decideix acabar amb la resistència a la zona Cantàbrica i Basca, amb l'ajuda d'Alemanya acaba amb la zona.

4. 3a Fase (Oct 1938 - Feb 1939)

   Ja només queda la zona sud i la zona est de la Península en mans republicanes. Franco decideix aïllar València i Barcelona, facilitant la conquesta.

5. 4a Fase (Feb 1939 - 1 Abr 1939)

   La derrota a la Batalla de l'Ebre és el cop més dur. Franco acaba amb Catalunya, i ja té molta facilitat per acabar amb la Comunitat Valenciana i entrar a Madrid.

Anàlisi d'Esdeveniments Clau

Els Fets de Maig (1937) a Barcelona

Hi havia tensions al govern, que qüestionaven l’eficàcia de Largo Caballero per dirigir la guerra per part dels socialistes i comunistes. Els anarcosindicalistes i els més radicals del POUM volien avançar en la revolució, no volien la militarització de les milícies i no volien frenar les col·lectivitzacions.

El 3 de maig de 1937, les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de Telefònica a Barcelona per fer-se amb el control de les comunicacions. Van enviar la Guàrdia d’Assalt. Això va desencadenar una batalla campal, una lluita armada al carrer entre els que donaven suport al govern i els militants. La lluita es va estendre per la ciutat, es van construir barricades i va acabar amb 200 morts i molts ferits. Els anarquistes van quedar derrotats i hi va haver una crisi de govern molt profunda. La derrota de la CNT i el POUM va significar la il·legalització d’aquest partit i la fi de la revolució.

Conseqüències dels Fets de Maig de 1937

• Es limita el govern de Catalunya per la Guàrdia d’Assalt.
• Retallada de les competències en seguretat i ordre públic de la Generalitat per part del Govern central republicà. Limitació del govern autonòmic.
• Tensió entre el govern republicà i l’autonòmic per controlar els més radicals.
• Els Fets de Maig van disminuir la influència dels anarquistes i van enfortir els comunistes.
• Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders (eren trotskistes, per tant, enemics de la revolució comunista soviètica).
• Largo Caballero es nega a les exigències dels comunistes i dimiteix.
• Amb la dimissió de Caballero, els anarquistes queden fora del govern.

La Batalla de l’Ebre (Juliol-Novembre 1938)

La Batalla de l’Ebre va ser l’últim intent dels republicans per aturar l’avanç de les tropes franquistes, aconseguir recuperar territori i tornar a unir les dues zones republicanes.

Objectius de l'Ofensiva Republicana

1. Aturar l’avanç franquista sobre València.
2. Animar la moral de la rereguarda republicana i fer callar els que, donant la guerra per perduda, reclamaven una pau negociada amb els rebels.
3. Demostrar a les potències democràtiques europees que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme davant el creixent clima bèl·lic que es vivia a Europa per la política expansionista de Hitler.

El 25 de juliol de 1938 va començar la batalla amb l’atac republicà de Mequinensa i Amposta. Amb això, van aconseguir controlar Gandesa durant uns mesos. Franco hi va enviar molts reforços i l’aviació alemanya i italiana van parar l’atac. Després van contraatacar i a principis de novembre l’exèrcit republicà va haver de quedar-se a l’altra riba del riu. L’exèrcit de Franco avançava cap al sud de Tarragona i travessava l’Ebre.

La batalla va acabar el 15 de novembre de 1938 amb la derrota dels republicans. Aquesta batalla es caracteritza per la violència dels combats i per l’elevat nombre de baixes que va causar en els dos bàndols (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners).