El Cub en l'Escultura Minimalista: Forma i Buit

Materials, Característiques i Autors

A continuació, es detallen els materials, característiques i autors rellevants en l'estudi del cub en l'escultura minimalista:

Materials

• Bronze
• Pedra (Museu Chillida Leku)
• Fusta
• Cordill
• Materials de rebuig
• Filaments de coure
• Vidre i alumini
• Motlles amb resina
• Mirall
• Vapor d’aigua condensat
• Acer
• Bombolla de sabó
• Goma
• Escuma
• Metacrilat
• Objectes quotidians
• Organisme viu
• Síndries

Característiques

• Submòduls
• Transparència
• Capses apilades
• Peça tova

Autors

• Rachel Whiteread (capses blanques apilades – mòduls, muntanyes)
• Sol LeWitt (estructura d’acer. Objectes sobre altres)
• Donald Judd (estanteria acer)
• Antoni Abad (obres toves)

Geometria i Significat del Cub

El cub és una forma prismàtica amb 6 cares quadrades d'igual mesura i 12 arestes d'igual longitud. Està basat en l'angle recte. Com que les seves dimensions són iguals, té una forma estàtica, sense direccions aparents. Com que sempre tenim present la força de la gravetat, la seva direcció és cap avall. Té l'aparença de representar una massa sòlida.

El Cub en l'Art Minimalista

El cub, com a idea matemàtica, cos geomètric, forma tancada i arquetip de l'espai cartesià i del món material, ha estat objecte d'interès per a molts artistes que s'han preocupat per la construcció de caixes i de formes cúbiques, elements geomètrics. Es plantegen problemes de volum, color, relació de proporcions, fenòmens òptics i materialitat.

El cub esdevé un objecte específic de l'art minimalista.

Sol LeWitt i la Fredor Geomètrica

Els cubs de Sol LeWitt, creats als anys 60/70, són un testimoni de la fredor geomètrica del cub. En ells, les repeticions i l'apilament de mòduls omplen l'espai. El seu treball és conceptual i parteix de la idea de cub, de les seves característiques.

LeWitt explora el cub a partir del model teòric i d'una idea conceptual. Reduït l'objecte a la seva materialitat, ens remet a l'intel·lecte i refuta qualsevol emoció. Inexpressivitat, peces impecables.

Objectivitat en el Minimal Art

El caràcter objectiu del minimal art té la voluntat de no atorgar als objectes creats una altra identitat que la dels seus propis components constitutius, que són el material, la forma, el color i el volum. S'allunya d'experiències externes i informacions connotatives o aspectes que no siguin la seva especificitat. L'obra acaba i comença en si mateixa, es remet a ella mateixa.

Jorge Oteiza i el Buit Actiu

Als anys cinquanta, el cub o el quadrat esdevindrà el tema més constant durant la maduresa d'Oteiza. Per a Oteiza, el cub representa la forma abstracta bàsica amb la qual es podia expressar l'estructura essencial del paisatge còsmic.

El Cub com a Estructura Còsmica

En les primeres escultures de pedra basades en el cub, Oteiza va seccionar la massa i va obrir les seves parts sense destruir-ne les proporcions inicials. Una mica més tard, tallaria els cantells o esberlaria un costat del cub, deixant clar que els buits obtinguts no fossin vistos com una absència de massa sòlida, sinó com una presència d'espai buit creat.

Desocupació Espacial i el Buit

El buit era tan present com la massa escultural tenia importància per a Oteiza. Encara que el seu punt de partida fos sempre un mòdul (gairebé sempre el cub), podia alterar-ne la forma o modificar-lo sense que se'n perdés l'essència. De vegades, les seves juxtaposicions d'unitats modulars alterades produeixen un efecte inestable, dinàmic o de palanca, però això sempre se soluciona gràcies a l'estabilitat fonamental del conjunt de l'obra.

El tema de les escultures amb metall d'Oteiza és la 'desocupació espacial' d'un volum: no buidar, sinó crear en el seu centre un buit actiu. Oteiza va desenvolupar aquest concepte en relació amb dues formes fonamentals: l'esfera i el cub.