Cubisme i Abstracció: Anàlisi d'Obres Clau de Braque i Kandinsky

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,05 KB

Paisatge a l'Estaque: Anàlisi Cubista de Georges Braque

Autor: Georges Braque

Cronologia: 1908

Estil: Cubista

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Paisatge

Georges Braque va ser, juntament amb Picasso, l'artista cubista més destacat. Després d'uns inicis propis del fauvisme, la seva obra va arribar a la geometrització a causa de la impressió que li va causar l'exposició de Cézanne a París i la relació amb Picasso. Junts van experimentar la tècnica del collage. Després de la Primera Guerra Mundial, va mostrar un estil més personal caracteritzat per l'ús de colors brillants i de la línia corba per sobre de la recta. Va ser el primer artista viu que va exposar al Louvre.

Descripció Formal de "Paisatge a l'Estaque"

El verd d'unes petites plantes introdueix l'espectador en una naturalesa estranya en la qual s'entremesclen de manera esglaonada diferents cases i arbres. En la seva representació tridimensional, el pintor ha optat per la simplificació de la figura dels diferents plans a simples formes polièdriques com ara quadrats, rectangles, trapezis o triangles.

Derivat d'aquest procediment compositiu, s'adverteix el rebuig de l'artista a les normes de la perspectiva renaixentista i es presenta un espai dominat per la multiplicitat de punts de vista i de focus de llum. Així, els objectes representats irradien la seva pròpia llum a partir de l'ús de petites pinzellades amb les quals fa vibrar la superfície. L'artista recorre a l'ombrejat per poder donar la sensació de volum, de manera que els objectes representats tinguin una aparença plana i tridimensional alhora.

Des d'un punt de vista cromàtic, Braque mescla colors càlids i tonalitats fredes com les blavoses i les grises. Una paleta apagada que, per la seva austeritat i falta de lluminositat, fa que l'espectador centri la seva atenció en la puresa formal de la composició.

En conjunt, es tracta d'una sèrie de característiques tant compositives com cromàtiques que defineixen amb claredat les bases estilístiques i formals que van definir els seus treballs cubistes posteriors.

En definitiva, l'obra és l'adaptació de la idea defensada per Cézanne que cal tractar la naturalesa a través del cilindre, de l'esfera i del con.

Temàtica de "Paisatge a l'Estaque"

Braque mostra una vista particular del poble en la qual no pretén representar una realitat sinó fer un exercici compositiu a partir de les formes geomètriques. És per això que les cases no són més que un garbuix atapeït de cubs encaixats en el frondós espai natural ple d'arbres i plantes. L'obra s'ha d'emmarcar dins de la sèrie de paisatges que Braque va pintar en aquesta petita població situada al golf de Marsella.

És interessant assenyalar que, als inicis del Cubisme, la temàtica paisatgística va ser un camp d'experimentació formal excel·lent tant en Picasso com en Braque.

Models i Influències en l'Obra de Braque

L'exposició retrospectiva que va fer Cézanne el 1907 va ser, sens dubte, un dels punts clau en el desenvolupament del Cubisme. Això Braque ho plasma en l'evolució que van experimentar precisament els paisatges pintats a l'Estaque. Això és un punt de partida per a artistes com Juan Gris. És evident la influència recíproca entre Braque i Picasso.

Altres Obres de Georges Braque

Teulades de Céret


Composició IV: L'Abstracció de Wassily Kandinsky

Autor: Wassily Kandinsky

Cronologia: 1911

Estil: Abstracte

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Lluita entre cavallers

Kandinsky està considerat el pioner en la creació de l'art abstracte. Després d'abandonar una prometedora carrera d'advocat, es va traslladar a Munic i, a l'edat de 30 anys, va començar la trajectòria artística. Cofundador, juntament amb Franz Marc, del grup expressionista alemany Der Blaue Reiter (El Genet Blau), va arribar a l'abstracció amb la creació de la primera aquarel·la abstracta.

Es va exiliar per la Primera Guerra Mundial i després va exercir com a professor a la Bauhaus, on va desenvolupar la seva obra un estil abstracte de tendència geomètrica. La revolució pictòrica de Kandinsky va tenir la seva versió teòrica en dos llibres: De l'espiritual en l'art i Punt i línia damunt el pla.

Anàlisi Formal de "Composició IV"

És una de les pintures no objectives més representatives que va desenvolupar Kandinsky al començament de la dècada del 1910. Tanmateix, la tela manté encara elements que remeten, per les seves formes, a objectes de la natura. Al costat esquerre, dos genets semblen estar lluitant damunt l'Arc de Sant Martí, mentre al centre allò que sembla un castell corona una muntanya blava, davant la qual tres cavallers sostenen dues llances molt llargues.

Aquesta escena central serveix a l'artista per dividir el quadre en dues meitats formalment ben diferenciades:

  • A l'esquerra hi dominen els plans irregulars i les línies.
  • Al costat dret, les figures representades mostren un acabat més definit.

Allò dinàmic a l'esquerra i allò serè a la dreta s'entrellacen gràcies a la força i a la lliure disposició que l'artista atorga als colors. Blau, groc, vermell i verd dominen una explosió cromàtica de gran vistositat, a la qual contribueix també l'aplicació combinada d'una pinzellada nerviosa i vital (part esquerra) amb una altra de més assossegada a la part dreta.

Amb tot, però, Kandinsky crea un joc rítmic ple de contrastos emocionals, damunt el qual l'ull de l'espectador no aconsegueix aturar-se ni tan sols un instant.

Significat i Temàtica de "Composició IV"

La intencionada eliminació de l'element figuratiu per part de l'artista fa que sigui incoherent la cerca de qualsevol significat iconogràfic. En lloc d'això, ell vol que l'espectador es limiti a la contemplació de les línies i dels colors disposats damunt de la tela, amb l'objectiu d'incidir directament en la seva sensibilitat. Per això, es pot afirmar que la pintura de Kandinsky no va adreçada als sentits de la vista, sinó a l'ànima, motiu pel qual l'artista rus prescindeix de l'ús objectiu dels títols i els substitueix pel món de les tres categories pictòriques: Impressió, Improvisació i Composició.

Influències Artístiques de Kandinsky

En la pintura abstracta de Kandinsky, la música va rebre una gran influència. Aquest pensament va fer veure a Kandinsky que allò important no era el tema, sinó l'harmonia pictòrica dels seus dos elements bàsics: el color i les línies.

La seva obra ha pogut influenciar tots aquells artistes que, d'una manera o d'una altra, han treballat en el camp no figuratiu, on més s'ha notat és en l'Expressionisme Abstracte de Pollock.

Altres Obres de Wassily Kandinsky

Primera aquarel·la abstracta

Entradas relacionadas: