Cultura i Arquitectura a l'Antiga Roma

L'expansió territorial romana i la seva cultura

L'expansió territorial romana va comprendre tot el Mediterrani. Una de les característiques de la cultura romana va ser l'eclecticisme, és a dir, l'absorció d'elements d'origen divers a partir dels quals va dur a terme una síntesi pròpia. La cultura que més va influir va ser la grega. Els romans van buscar els seus orígens en l'heroi troià, d'on surten Ròmul i Rem, mítics fundadors de Roma. El veritable origen de Roma, però, s'ha de buscar en la prosperitat dels pobles llatins de la zona del Laci, que aviat van entrar en competència amb els etruscs, que els va fer arribar una influència directa. Influències etrusques a Roma: els retrats naturalistes que es troben a les tombes, l'arc de mig punt i la volta. En la primera època hi ha el dubte sobre la identitat i l'origen de les obres perquè tant poden haver estat fetes per etruscs, grecs o romans. Gràcies al contacte amb la civilització grega, els romans van absorbir els patrons estàtics i literaris. Però els romans van elaborar una cultura pràctica. En l'àmbit de la construcció van ser uns grans tècnics i van dominar l'arc i la volta, per això van fer les infraestructures més impressionants que mai s'haguessin vist. Aquestes infraestructures estaven pensades per dotar l'Imperi Romà d'una xarxa que comuniqués les ciutats, es crea una cultura urbana. A Roma els artistes treballaven en tallers on s'elaboraven els programes iconogràfics oficials. Els arquitectes i enginyers treballaven en equips. És molt difícil relacionar les obres romanes amb un artista, per això es parla d'anonimat artístic. Es va elaborar un art propagandístic que era bàsic per a la cohesió d'un imperi tan extens i divers. El poder fomentava una cultura oficial que tothom havia de respectar, si bé també era conscient de l'existència d'una cultura popular que tenia molta força.

L'arquitectura romana: innovació i pragmatisme

Des del punt de vista estructural, l'arquitectura romana marca un abans i un després. Els romans només van prendre la decoració perquè les estructures constructives romanes eren més complexes, dinàmiques i pragmàtiques. Pel que fa a la decoració, van introduir dos ordres arquitectònics nous, el toscà (dòric amb base) i el compost (capitell corinti i volutes jòniques), que s'afegeixen al dòric, jònic i corinti. Les columnes podien tenir el fust llis o amb estries. El fris es componia de garlandes, sanefes, inscripcions... Quant a les estructures, els romans van utilitzar l'arquitectura de volta amb l'arc de mig punt; van perfeccionar i aplicar tots els tipus de voltes coneguts: de canó, d'aresta i l'anular, la cúpula i la mitja cúpula. Respecte als materials, van incorporar el morter (calç, sorra i pedra) i van començar a combinar la totxana amb la pedra. Així van recobrir molts edificis importants amb materials nobles com el marbre. Les múltiples combinacions d'elements van permetre crear moltes tipologies d'edificis i espais amples, així com adaptar-se a les necessitats específiques de cada funció, arquitectura pràctica. Roma va impulsar les ciutats com a eix principal de la seva política de romanització i va unir tots els territoris mitjançant una xarxa viària. A les noves ciutats es va imposar l'urbanisme hipodàmic: conjunt de carrers ortogonals empedrats i amb voreres. N'hi havia dos de més amples: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). La ciutat quedava dividida en quatre parts. S'encreuaven just al centre, el fòrum. Tenien xarxes de subministrament d'aigua i de clavegueram. Les comunicacions estaven assegurades per la construcció de vies i ponts. Les classes populars acostumaven a tenir entre dos i quatre pisos més que les domus.

Domus: habitatges de les classes benestants

• Vivien les classes benestants.
• Tenien un pati interior amb un impluvi (cisterna dedicada a recollir aigua).
• Pati amb peristil o porxo.

Les classes benestants durant el Baix Imperi es van fer construir unes vil·les rurals seguint l'estructura dels domus però amb més luxes, com per exemple, termes pròpies a més de construccions d'explotació agrícola.