La cultura: què és i com es forma

La cultura. Què és?

La cultura pot ser entesa com un sistema integrat d’idees, valors, actituds, assercions ètiques i maneres de viure, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins d’una societat determinada, de manera que influeixen en la seva conducta i estructura.

Característiques:

• És apresa (procés d’enculturació). La naturalesa humana és universal però no existeix una cultura universal, existeixen trets comuns.
• És simbòlica.
• És compartida, és un patrimoni de les persones i els grups humans i no dels territoris. No és estàtica, sinó que evoluciona i es transforma En el procés de socialització els individus assimilen la cultura del seu entorn.

Podem entendre cultura com tot allò que no procedeix exclusivament de la nostra existència biològica. Inclou aspectes cognitius: creences, valors, normes, signes, estils de vida, visions del món... I aspectes materials: els utensilis i productes de l’activitat humana (treball, creació, imaginació...)

La cultura. Què la forma

Trets culturals: Unitats més petites identificables d’una cultura determinada, s’entenen en el conjunt de l’entramat cultural més general Complexos culturals.: Conjunts de trets culturals que persisteixen en l’espai i el temps. Àrees culturals: Relacionat amb l’àmbit geogràfic on es situa la cultura.

3 Nivells de la cultura

1. Nivell simbòlic i ideal: Conjunt de representacions mentals d’una societat i de l’anomenada visió del món. Inclou els coneixements més objectius com les creences i supersticions.
2. Nivell d’acció social: Concreció en pautes de conducta, en hàbits, en maneres de fer,... (nomadisme dels sioux, assentaments dels europeus)
3. Nivell material: Suma dels dos nivells anteriors. Es concreta en una realitat tangible.

Cultures obertes: tenen una visió individualista de la vida i del món, i tendeixen a acceptar que alguns individus (o grups minoritaris) mantinguin conviccions i estils de vida diferents dels de la majoria. Cultures tancades: entenen que l’individu està en funció de la col·lectivitat i, mitjançant les lleis, marquen pautes de coerció perquè els individus no es desviïn de la cultura majoritària

Subcultures: tant si les cultures són obertes com si són tancades, poden sorgir cultures minoritàries dins d'una determinada societat: s’anomenen subcultures. (vegans i vegetarians)

Contracultures: quan aquestes subcultures mantenen actituds de bel·ligerància contra la cultura establerta, s’anomenen contracultures. (okupes)

Les cultures tancades posen entrebancs al desenvolupament de les subcultures i de les contracultures.

Aculturació: procés de transformació de la cultura d’un grup en la d’un altre grup. Enriquiment

Deculturació: pèrdua dels elements culturals propis a causa del contacte amb altres cultures. Empobriment

La cultura - Conceptes bàsics

• Interculturalitat: relació en condicions d’igualtat de les diferents cultures
• Etnocentrisme: prejudici segons el qual la cultura pròpia és superior a totes les altres. Origen del racisme i la xenofòbia
• Estereotip: és el conjunt de creences compartides sobre els atributs personals d’un grup de persones Consisteix a fer judicis, inferències o prediccions sobre els membres d’un grup sense considerar les diferències individuals. Tendeixen a incloure les persones en les categories de “nosaltres” i “ells
• Prejudici: és una actitud hostil o creença indesitjable cap als membres d’altres grups socials i es caracteritza per manifestar suspicàcia, temor o odi irracionals. Estereotips i prejudicis van units: Actitud+creença