Cultura i Poder de l'Església: De l'Edat Mitjana a la Moderna

Cultura i Poder en l'Inici de l'Edat Moderna

1. Introducció: L'Herència Cultural de l'Edat Mitjana

A l'Edat Mitjana, l'Església era una institució amb un enorme poder cultural, social, polític i econòmic.

Influència Cultural del Cristianisme

A nivell cultural, la propagació del Cristianisme durant l’Edat Mitjana va fer que la cultura popular adquirís trets comuns arreu. Aquesta influència es manifestava en aspectes quotidians:

• Les hores del dia eren anunciades des del campanar.
• Les festes populars del poble esdevingueren festes per celebrar fets cristians.
• Els fets més importants de la vida d'un home eren acompanyats de rituals religiosos.

Com que els coneixements científics de la població eren molt escassos, el cristianisme va proporcionar explicacions a les grans preguntes de la humanitat (sentit de l'existència, destí, vida després de la mort...).

La Visió Teocèntrica del Món

L'Església va imposar una visió del món i la realitat Teocèntrica, segons la qual tot depenia i s'acabava explicant per la voluntat divina manifestada a través de l'Església (Bíblia, Papa, capellans...). D'aquesta manera, els homes, súbdits sotmesos a Déu, només havien d'obeir-la. A més, la moral va estar àmpliament controlada per l'Església, que va imposar unes pautes de conducta i amenaçava amb la condemnació eterna (infern) qui pequés o se saltés les normes establertes.

El Poder Social: La Justificació dels Tres Estaments

A nivell social, l'Església va elaborar la teoria que justificava l'organització social del feudalisme medieval: Els Tres Estaments. Explicava que a la societat humana, igual que a qualsevol altre organisme, cada part acomplia una funció que era igualment necessària:

1. Eclesiàstics: Pregaven per aconseguir la salvació eterna de tots els cristians.
2. Nobles: Defensaven tots els cristians dels seus enemics.
3. Poble (Tercer Estament): Treballava per proveir a nobles i eclesiàstics dels mitjans necessaris per desenvolupar la seva funció.

Així, la societat era sotmesa a un ordre jeràrquic que semblava immutable. La realitat, però, és que els nobles, ociosos, vivien del tercer estat.

El Rol Polític del Papat

A nivell polític, el bisbe de Roma, el Papa, era el cap d'un estat, els Estats Pontificis, amb un territori propi sobre el qual governava. Era, per tant, un líder polític molt influent que va participar en guerres i en nomenaments d'emperadors, comportant-se com qualsevol altre “rei” de l’època.

2. Dissidència i Control: Supersticions i Heretgies

Tanmateix, a les zones rurals europees, durant molts segles van sobreviure formes culturals que l'Església perseguia per considerar-les supersticions i bruixeria. Alhora, no tots els cristians van ser fidels a la doctrina oficial i van desenvolupar les seves pròpies creences, declarades heretgies pel Papa.

El Tribunal de la Santa Inquisició

Per acabar amb totes elles, l'Església va crear el Tribunal de la Santa Inquisició, potser el tribunal més terrorífic de l'època.

Preguntes de Reflexió i Anàlisi

• a) Què s’entén per Teocentrisme?
• b) Què va ser la Inquisició? A qui perseguia?
• d) Quins eren els tres estaments socials segons l’Església? Quines funcions complien?
• e) Observa aquesta caricatura francesa del segle XVIII. Assenyala i identifica els tres estaments.
• f) Creus que és una caricatura crítica amb l’estructura social, o no?