Cultura Romana: Diccionari, Declinacions, Vida i Calendari

Diccionari Llatí i Declinacions

DICCIONARI: Els mots llatins es presenten amb el nominatiu singular i el genitiu singular.

Casos i Funcions

• Nominatiu: Subjecte i atribut en verbs copulatius.
• Vocatiu: Interpel·lació.
• Acusatiu: Complement directe (CD) i complement circumstancial (CC) amb preposició.
• Genitiu: Complement del nom (CN).
• Datiu: Complement indirecte (CI).
• Ablatiu: CC i complement agent en les oracions passives.

Primera Declinació

TERMINACIONS:

• Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -a.
• Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is.

Segona Declinació

MASCULÍ (TERMINACIONS):

• Singular: -us/-er, -e/-er, -um, -i, -o, -o.
• Plural: -i, -i, -os, -orum, -is, -is.

NEUTRE (TERMINACIONS):

• Singular: -um, -um, -um, -i, -o, -o.
• Plural: -a, -a, -a, -arum, -is, -is.

VERB EN FRASE LLATINA: Generalment, al final.

ADJECTIUS I ELS CN: Normalment, al davant.

Vida Quotidiana dels Romans

Matí

Els romans s'aixecaven molt d'hora per aprofitar la llum del dia i s'anaven a dormir amb la posta del sol. Dormien en roba interior i, abans d'acabar de vestir-se, es rentaven la cara, els braços i les cames. La resta del cos se'l rentaven cada vuit dies, quan anaven a les termes.

Migdia

Al migdia acabava la jornada laboral per a molts ciutadans romans, però no per als esclaus. Era l'hora de dinar. Després d'aquest dinar lleuger, feien la migdiada. Els nens també tenien una estona al migdia per tornar a casa, menjar, reposar i tornar a l'escola, que continuava a la tarda.

Tarda

Cada vuit dies a l'època de la República, els romans prenien un bany. Els rics tenien la sala a casa seva; els ciutadans més humils anaven als banys públics (les termes), pagant un preu mòdic. Les dones també tenien accés als banys públics, però en un horari diferent del dels homes. En cas que les termes fossin molt grans, hi havia espais separats per a homes i per a dones.

Vespre

Era el moment en què els romans sopaven. Entre les 3 i les 4 de la tarda, després de les tasques laborals i els moments d'oci, començava el principal àpat del dia: la cena. Per als ciutadans més humils, la jornada acabava després de sopar i seguidament se n'anaven a dormir. Els que es podien permetre grans banquets, gaudien d'una sobretaula en la qual es bevia bastant i passaven l'estona divertint-se, fins ben entrada la nit.

Mesos de l'Any Romà

Antigament, el calendari romà començava pel mes de març i constava de 10 mesos.

• Martius: De Mart, déu de la guerra.
• Aprilis: Del verb aperire (obrir). És durant aquest mes quan la naturalesa recobra el seu esplendor després de l'hivern.
• Maius: De Maia, deessa de la primavera.
• Iunius: De Juno, deessa protectora dels matrimonis.
• Quintilis: Era el cinquè mes. A partir d'aquest mes, els noms dels mesos deriven del nombre que correspon al lloc que ocupen. Més tard, aquest mes passa a dir-se Iulius en honor de Juli Cèsar.
• Sextilis: El sisè mes. Posteriorment, passa a dir-se Augustus en honor a Octavi August.
• September: Setè mes.
• October: Vuitè mes.
• November: Novè mes.
• December: Desè mes.

Aquesta divisió lunar comportava una sèrie de problemes i, en una primera reforma del calendari, van afegir-se dos mesos més al final:

• Ianuarius: Dedicat al déu llatí Janus.
• Februarius: Derivat de feruare (purificar). Fa referència a les purificacions públiques que es feien al final d'any.

Juli Cèsar va modificar aquest calendari i va veure la necessitat d'afegir un dia cada quatre anys. El dia del mes s'afegeix al final del mes de febrer perquè era el darrer en el calendari romà. Aquest any té 366 dies i s'anomena any de traspàs o bixest.