Cultures polítiques: tipologies segons Almond, Verba i Sartori

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

Cultures polítiques: Almond, Verba i Sartori

Sartori (1976): «Un partit polític és qualsevol grup polític que es presenta a les eleccions i que pot col·locar, mitjançant les mateixes, els seus candidats a càrrecs públics.»

Les cultures polítiques ideals segons Almond i Verba

Model ideal

Parlem de models que no existeixen tal qual en la realitat; serien perfectes, ideals i serveixen com a construccions analítiques. Encara que no apareguin en estat pur, ajuden a classificar diferents realitats socials i a orientar l'anàlisi cap a millors pràctiques polítiques.

Tipus de cultures polítiques

Cultura cívica o participativa

Definició: Els ciutadans són plenament conscients del funcionament del sistema polític; coneixen i valoren els actors que intervenen en el sistema i s'adhereixen activament al seu funcionament. Aquesta cultura fomenta la participació i el compromís polític.

Cultura de súbdit

Definició: Conjunt de ciutadans que tenen cert coneixement del funcionament del sistema i el valoren, però no són políticament actius. Accepten una elit que els dirigeixi i participen només de manera mínima (p. ex., anar a votar), mostrant una actitud de semi-passivitat.

Cultura localista o parroquial

Definició: Persones que desconeixen en gran mesura les institucions i el funcionament del sistema polític. Són passives políticament i es preocupen principalment per qüestions de supervivència o per l'àmbit més proper; no els interessa si viuen en un sistema democràtic sempre que tinguin garanties en el seu entorn immediat.

Cultura de la confiança social (social trust)

Capital social: Conjunt de normes, relacions i xarxes socials recolzades en la cooperació i la confiança interpersonal. L'associacionisme cívic —relacions directes, no jeràrquiques, basades en la confiança i la col·laboració entre els seus membres— és un indicador de capital social. (Per comprovar si una societat té cultura cívica, ho podem veure, a Catalunya, bastant bé a través de les associacions.)

Cultura política

Definició: Distribució particular de pautes d'orientació envers els objectes polítics entre els membres d'una comunitat. Inclou actituds, valors i opinions envers la política i els seus elements —institucions, normes i actors— i segueix un patró estructurat que pot variar d'una comunitat a una altra.

No és opinió pública: La cultura política no equival a l'opinió pública; és el coneixement i les orientacions sobre la política que té la població.

Com reaccionem i valorem les institucions: La cultura política determina el grau d'adhesió, confiança i participació ciutadana envers les institucions polítiques i els seus actors.

Observacions finals: Comprendre aquestes tipologies ajuda a diagnosticar el nivell de participació i de cohesió social d'una societat i a dissenyar polítiques públiques que reforcin la confiança i el capital social.

Entradas relacionadas: