Cures pal·liatives, malaltia i mort

Què va aportar Cicely Saunders?

Va ser la fundadora de les cures pal·liatives. Per la seva experiència, deia que el dolor està compost per components biomèdics, psicològics i espirituals, i que l'abordatge del dolor ha de ser multidimensional.

La malaltia com a ruptura

Biològica: La malaltia és una ruptura biogràfica, perquè genera consciència que som vulnerables i posa en qüestió el sentit de l'existència.

Filosòfica: La malaltia és una ruptura epistemològica, perquè és un lloc de presa de consciència d'un mateix.

Implicacions socials de la malaltia

Segons la perspectiva social, la malaltia augmenta el vincle amb la societat en 5 sentits:

1. El malalt necessita relacionar-se socialment.
2. La malaltia canvia el rol de les persones de l'entorn del malalt.
3. La malaltia necessita un sistema de salut que reaccioni davant la malaltia.
4. Hi ha malalties estigmatitzades. Exemple: ningú culpa a un altre per no curar-se de càncer, però quan algú té depressió es posa en dubte el seu esforç per curar-se.
5. La malaltia pot ser una conseqüència de com ens relacionem amb la societat. Exemple: anorèxia.

Raó del dolor segons Herbert Spencer

Diu que sentir dolor ens protegeix, per això les persones més adaptades són les que senten més dolor. Creu que les persones només sobreviurien si senten dolor.

Tractament del dolor segons la bioètica

1. Respectar l'autonomia del pacient.
2. Esforçar-se per suavitzar el dolor.
3. Anar més enllà de la intervenció purament mèdica i tècnica.

Tipus de relació assistencial (D. Pellegrino)

1. Relació mercantil: només té dret qui paga.
2. Relació contractual: relació entre professional i pacient, tots dos tenen obligacions.
3. Relació benèfica: el professional ha de respondre a les necessitats del pacient desinteressadament.

La mort en diferents religions

Hinduisme: Creuen que la mort és una cosa negativa i que la immortalitat és possible si es compleixen uns rituals i es produeix la reencarnació.

Budisme: Creuen en la reencarnació després de la mort. L'esperit es troba dins del pit (al moment de la mort) i han d'esperar que es refredi per poder moure el cos.

Islam: Creuen que no hi ha ésser humà sense cos i ànima. Tenen la promesa de resurrecció i la creença que després del judici final van al paradís.

Cristianisme: El món és un lloc de patiment i després de la mort hi ha un cel.

Procés de dol i fases (E. Kübler-Ross)

1. Negació: De què la persona ha mort. Dona un temps a la persona.
2. Agressivitat: La persona es torna agressiva amb el seu entorn. Etapa de desordre personal que porta a l'aïllament.
3. Desesperança: La persona sent que la vida mai podrà ser com era, se sent buida i veu la seva realitat trencada.
4. Negociació: Intent de sobreposar-se a la situació.
5. Acceptació: La persona reorganitza la seva vida, obté calma i aprèn a conviure amb la pèrdua.

El dol segons Jacques Derrida mai pot acabar, ja que el dolor real mai acaba. Ell entén el dol com un procés de tancar alguna cosa, però realment sempre estem connectats amb el que hem perdut. En el dol hi ha sempre la presència de l'absència.