El Cursus Honorum i les Magistratures Romanes: Guia Completa

Les Magistratures Ordinàries de Roma

Englobaven totes aquelles que funcionaven en temps de normalitat. Per poder ser censor, un magistrat havia d'haver completat el cursus honorum.

Magistratures Menors

• Qüestura: Administradors del tresor públic sota la tutela del Senat i encarregats de cobrar impostos. Es requeria tenir 27 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
• Edilitat: Vigilaven la bona marxa dels mercats i les obres en construcció, s'encarregaven de l'ordre públic i organitzaven els jocs. Es requeria tenir 30 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
• Tribunat de la Plebs: Un plebeu que gaudia d'inviolabilitat i havia de defensar la plebs. Inicialment eren dos, però van arribar a ser fins a 10. Les seves atribucions eren molt particulars: vetaven decisions dels magistrats, alliberaven presos, etc.

Magistratures Majors

• Pretura: Posseïen el poder judicial i l'imperium. A falta de cònsols, assumien les seves atribucions. Al segle IV aC, s'escollia un pretor que s'encarregava dels plets (Pretor Urbà), però més endavant se'n va nomenar un altre que s'encarregava de les querelles que hi havia a Roma amb estrangers (Pretor Peregrí).
• Consolat: Màxima magistratura del cursus honorum. Tenien el poder executiu i feien complir els decrets del Senat. Convocaven i presidien els Comicis centuriats, els tributs i el Senat, i representaven el poble davant la divinitat. Se n'escollien dos cada any, i s'alternaven el poder un mes cadascú. A partir del segle IV aC, un havia de ser plebeu.
• Censura: Magistrats de més dignitat entre els romans. Només podia ser-ho qui havia estat cònsol. Es nomenaven cada 5 anys, però només exercien el càrrec durant 18 mesos. Vetllaven pels bons costums dels ciutadans, administraven la hisenda pública, feien el cens i confeccionaven les llistes de senadors.

Magistratures Extraordinàries

S'hi recorria quan un perill amenaçava Roma.

• Dictadura: Poder absolut il·limitat durant un màxim de 6 mesos. Era nomenat pel Senat a proposta d'un cònsol.
• Mestratge de Cavalleria: Ajudant del dictador i era nomenat pel dictador mateix.

Els Comicis Romans: Funció i Participants

Els comicis eren les assemblees populars de Roma, essencials per a la vida política i legislativa.

Comicis Curiats

• Funció: Conferir l'Imperium als magistrats elegits pel populus.
• Participants: Els patricis. Després del segle II aC, 30 lictors que representaven 30 cúries.
• President: El Gran Pontífex o un cònsol.
• Lloc: El Fòrum.

Comicis Centuriats

• Funció: Elegir els magistrats superiors, exercir el poder legislatiu i declarar la guerra.
• Participants: El populus dividit en 193 centúries.
• President: Un cònsol o un pretor.
• Lloc: El Camp de Mart.

Comicis Tributs

• Funció: Aprovar o rebutjar propostes dels pretors i dels tribuns de la plebs, i elegir els magistrats menors.
• Participants: El populus dividit, primer, en 21 tribus i, més tard, en 35.
• President: Un cònsol o un pretor.
• Lloc: El Fòrum o el Camp de Mart.