Daleros Mester i la Florida: Anàlisi de la Poesia Amorosa i Avantguardista

Escrito el 1 de Junio de 2025 en catalán con un tamaño de 4,52 KB

El Daleros Mester i la Florida: Anàlisi Poètica

El color vermell simbolitza passió, foc i desig. Aquest títol marca l'inici del contacte físic en l'obra.

Hi ha un trobament físic de la parella i es presenta l'estimada com una alumna aplicada, disposada a aprendre.
La noia s'entrena a l'instint, als impulsos del cor i a les besades.
Són 12 versos organitzats en 3 estrofes, amb rima assonant encadenada. Com a element avantguardista, s'hi observa l'ús de guions.

Es fa explícit el contacte físic. Hi ha una progressió del desig provocat per cadascuna de les mans de la noia.
Els símbols avantguardistes són els esglaons, els guions (= trencament / evolució) i les minúscules.
S'hi troben els sentits de la vista, del tacte i de l'olor, i una sinècdoque en la referència de les diferents parts de la noia.
«Sota el meu llavi el seu» evoca imatges de foc, que representen la passió.
«Blanca» remet a l'estil trobadoresc i a la noblesa.
«L'esguard» fa referència a una mirada sexy.

«Si per tenir-la» connecta amb el cubisme i el futurisme.
«Tenir-la» significa posseir-la.
«Ferida» al·ludeix al dolor.
«L'ortiga» és una referència a la titola.
«Alena» suggereix l'interior, amb una manca d'intensitat del desig.
El poeta imagina el dolor que la primera relació sexual pot provocar a l'amada.
Missatge: el foc simbolitza la passió sexual. La passió pot provocar dolor, tant físic com psicològic.
La forma s'estructura en 2 versos decasíl·labs, amb rima assonant encadenada. El vers trencat o en parèntesi trencat és d'estil cubista.

Es concreta l'hora i el lloc de la trobada amorosa dels amants. S'observa la influència d'Ovidi quan el poeta convida la noia a menjar fruita, concretament la poma, durant la migdiada.
La connotació eròtica de la poma té una llarga tradició. La poma de la discòrdia va provocar el judici de Paris, en què va resultar guanyadora la bellesa d'Afrodita. Afrodita va oferir tres pomes d'or a Hipòmenes perquè pogués guanyar la cursa i l'amor d'Atalanta.
A la Bíblia, la fruita de l'arbre del coneixement del bé i del mal, i la temptació, és la poma. També apareix en altres contextos poètics.
S'hi troba un locus amoenus, i la noia ja no és una minyona esquerpa com abans.
Són 6 versos decasíl·labs. L'avantguardisme es manifesta en el vers trencat i els guions.
«Manyaga» significa carinyosa.
«Ens direm l'amor i l'amor que ens dèiem» és un exemple de paral·lelisme.
«Senyal» fa referència a una xuclada.

«Tu» i «Ell» apareixen en majúscules. S'observa una deïficació de l'amada, que ja va aparèixer en Catul i Safo.
Vers de Catul: «perquè qui contempla la bellesa del seu estimat es veu assimilat a la divinitat».
És una dama de qui es manté oculta la identitat.
El poeta també usa el Déu de l'amor com una transfiguració de la pròpia identitat per excusar-se del dolor que la noia pot patir en el seu primer encontre sexual.
«Seré a ta cambra» remet a tòpics trobadorescs de caràcter sexual.
«Amiga» significa amant.
«Ningú no ho sabrà» indica secret/clandestinitat.
Cupidell/Cupido és el còmplice dels amants.
Són 4 versos alexandrins, amb rima assonant. L'avantguardisme es manifesta en les escales.

El mocador és un element trobadoresc.
No diu sinó que suggereix. El mocador és una prenda o penyora d'amor. El considerava venerable perquè havia tocat la pell de l'estimada.
Són versos pentasíl·labs, amb rima assonant encadenada. Hi ha dues estrofes, una de 6 i l'altra de 3.

El poeta mostra l'alegria que sent després del contacte corporal.
«Estimada amagat» indica transgressió. Qualifica l'amor de secret i també és un motiu trobadoresc.
«Dad» vol dir 'donat'.
El segon vers indica dissimular.
La cova és el seu refugi.
Són 6 versos decasíl·labs.
Rima assonant encadenada.
Ús del guió (avantguardisme).

Etiquetas: