Dalí i el Temps: Anàlisi Profunda d'una Obra Surrealista

Anàlisi de l'Obra de Dalí: Academicisme i Surrealisme

L'academicisme formal esmentat es manté inicialment en el tractament de les figures, ja que estan representades amb mimesi, amb voluntat de reflectir amb fidelitat una realitat (per exemple, l'arbre, l'espai, les roques del fons, etc.). Però es tracta d'una realitat deformada, especialment amb les formes toves dels rellotges i, encara més, en l'estranya figura que descansa sobre la platja, que ens recorda clarament la figura principal de l'obra El gran masturbador: el mateix cap tou amb un nas enorme, l'ull tancat, la boca desapareguda, etc. Amb aquestes formes estranyes, la sensació de representació naturalista s'afebleix, ja que s'imposa una visió insòlita, difícil d'entendre i, per tant, bastant irreal. La visió general està dominada per una sensació estranya de repòs i immobilitat, mentre que se suggereix una sensació de desolació, enmig d'un paisatge fantasmal i sense presència clarament humana.

La Visió Daliniana: Obsessions i Mètode Paranoicocrític

Però també afirmem que és una obra daliniana per diverses raons:

• En primer lloc, perquè fa servir, amb virtuosisme, uns recursos plàstics força acadèmics pel que fa referència al caràcter figuratiu, al dibuix, al color, a la llum, etc.
• En segon lloc, perquè en aquesta obra s'insinuen algunes de les obsessions pròpies de l'autor, amb les associacions delirants que generen unes imatges arrelades a l'inconscient del propi Dalí, en el marc del que el pintor anomenava el mètode paranoicocrític, que permet a l'espectador veure alhora diferents objectes en una mateixa forma. Aquest fet és més perceptible, físicament, en altres obres del propi Dalí, com El enigma sin fin.

Interpretació Iconogràfica: Elements Clau del Quadre

Des d'un punt de vista iconogràfic, aquest oli de Dalí presenta un paisatge marí, probablement Port Lligat. A la part esquerra, sobre una superfície artificial de forma rectangular, s'aixeca un arbre sec, dos rellotges tous i un de rígid. Els rellotges tous marquen hores diferents, i el rígid està cap per avall, cobert de formigues, mentre que una mosca es troba sobre el rellotge tou del mig. Al centre del quadre, la figura deformada d'un rostre humà, coberta amb un tercer rellotge tou, presenta un ull tancat i una espècie de llengua que surt com del nas. De les roques del fons s'ha desprès una roca petita, mentre el mar i el cel pràcticament es fonen sense distingir la línia de l'horitzó.

Iconologia: El Temps, la Mortalitat i l'Angoixa Humana

La iconologia d'aquest oli de petit format ens planteja algunes de les obsessions del propi Dalí i de moltes altres persones:

• El caràcter efímer de l'ésser humà, el pas inexorable del temps i l'angoixa que pot generar la consciència d'aquesta realitat, que es concreta en la figura vagament humana que es troba enmig del paisatge (potser el propi Dalí), exemple clar de la destrucció que el temps comporta, mentre que altres elements, com el paisatge, la platja i les roques que ens envolten i observem, persisteixen com si fossin immortals.
• Els rellotges tous es deformen pel pas del temps i poden acabar devorats per les formigues; per tant, ens parlen de la fugacitat dels instants i dels objectes humans.

Sembla, doncs, evident que Dalí està manifestant de forma inconscient la seva obsessió per la immortalitat, per aconseguir derrotar el temps i conquerir l'eternitat. Però també ens parla de la relativitat del concepte del temps en representar diferents hores als rellotges i de com l'afany per controlar el temps és un motiu més d'angoixa per als éssers humans.

La presència d'insectes són símbols de putrefacció que ja havia emprat en altres obres i, alhora, es reflecteix el rebuig que des de la infantesa provocaven al propi Dalí aquests animals.

L'Origen de la Inspiració: Del Camembert a l'Art

Com és lògic, l'execució d'aquesta obra no respon a cap encàrrec, ja que va ser fruit de la lliure iniciativa creativa de l'autor. El propi Dalí ha explicat que va pintar aquesta obra una tarda en què Gala havia marxat al cinema amb uns amics i ell, amb mal de cap, va executar aquesta obra. La imatge dels rellotges tous va sorgir de l'observació d'unes peces de formatge camembert que havien pres per dinar.

Conclusió: L'Art Surrealista de Salvador Dalí

Amb aquesta obra hem vist un nou exemple dels ismes que apareixen a l'art del segle XX en el seu intent per trobar noves formes de creació artística per al nou món en què estan vivint, en aquest cas a través d'una visió surrealista molt personal i inseparable de l'experiència vital de Salvador Dalí.