Darwinisme social, natura, cultura i evolució humana

Darwinisme social: una extensió de la selecció natural

El darwinisme social és una concepció de l'home i la seva vida social que estén la teoria de la selecció natural. Els principis bàsics de la teoria de l'evolució són la competència per la vida i la supervivència del més apte, i s'estenen al nivell social. El nucli de la teoria del darwinisme social consisteix en un reduccionisme biològic fort, pel qual les institucions són com organismes biològics que competeixen contra altres. La seva funció ideològica consisteix en la seva capacitat per a salvar la contradicció entre una societat que es pretén fundada en la llibertat i la mateixa societat.

Natura i cultura: definicions i conceptes clau

Natura és un terme polisèmic; el seu significat es concreta d'acord amb el terme al qual es contraposa. Natura pot ser:

• La totalitat del cosmos natural.
• Allò que no és producte humà.
• El conjunt de trets característics d'un tipus de coses.
• Allò codificat genèticament.

Cultura: és el conjunt de sabers o habilitats socials que atorguen a qui els posseeix l'estatus d'una persona culta.

Bipedestació i evolució humana: característiques clau

Bipedestació: Caminar rectes sobre dues cames implica un sistema de desplaçament millor, en el qual consumim poca energia i ens permet una gran resistència. Aristòtil denominava la mà com "l'instrument dels instruments". Aquesta característica també té algun desavantatge: deixa més desprotegits els òrgans fonamentals.

• Polze oposable: Les nostres mans tenen una gran capacitat d'agafar objectes.
• Neotènia: Naixem abans d'hora.
• Plasticitat biològica: Permet que l'ésser humà es desenvolupi absorbint la informació que el grup humà li proporciona.

Factors clau en el desenvolupament humà

• El llenguatge: Imprescindible en la comprensió conceptual del món.
• El foc: Proporciona protecció i ha permès l'aparició de la metal·lúrgia.
• L'habitatge i el vestit: Ens abriguen i protegeixen.
• Domesticació dels animals: Fonts d'alimentació.
• L'agricultura: Permet alimentar una població. Té grans conseqüències: fa sedentària la població i exigeix una especialització en el treball.
• Política: Distribució social del poder.
• Economia: Producció i distribució dels béns.
• Cultura: Elaboració de codis simbòlics que permeten la comprensió del lloc de l'home al cosmos.

L'home és un ésser per naturalesa social i cultural, i també un ésser històric: som hereus i testadors.