David de Donatello: Anàlisi d'una Obra Mestra Renaixentista

Fitxa Tècnica i Context

El David és una obra escultòrica realitzada per Donatello entre 1444 i 1446. Pertany al gènere de l'escultura exempta. El material utilitzat és el bronze i mesura 1,58 metres d'alt. L'estil és clarament renaixentista i el tema és bíblic. Avui en dia es localitza al Museo Nazionale del Bargello de Florència.

Descripció Formal de l'Escultura

Aquesta figura representa un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb un barret i calçat amb unes botes fins al genoll. A la mà esquerra porta la pedra amb la qual ha estabornit el seu enemic, i amb la mà dreta aguanta l'espasa amb què li ha tallat el cap. La cama dreta suporta tot el pes del cos, mentre que l'esquerra descansa sobre el cap de Goliat.

La nuesa permet apreciar el joc de corbes compositives que dibuixen una anatomia perfecta. Això és degut a la compensació de volums a partir d'un contrapposto, que recrea la corba praxiteliana. Així, manté dret el tors alhora que eleva el maluc dret i flexiona l'altra cama. El rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions molt estudiades de les faccions.

Significat i Interpretacions

Segons la Bíblia, el jove David es va oferir al rei d'Israel per acceptar el desafiament del gegant filisteu Goliat, que volia decidir en una lluita personal el vencedor de la guerra que mantenien els dos pobles. Amb una simple fona, David va vèncer al seu enemic.

Històricament, l'elm amb visera i ales s'ha interpretat com una al·lusió als ducs de Milà que en aquella època amenaçaven la ciutat de Florència. D'altra banda, alguns crítics suggereixen que es tracta de la representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.

Influències i Importància Històrica

Donatello va agafar com a referència els models de l'estatuària grega clàssica. Això s'aprecia en l'atreviment de mostrar el cos nu i en la seva composició (que imita la corba de Praxíteles) i amb un lleuger contrapposto, en la suavitat i la delicadesa dels contorns i en les faccions del personatge.

Aquesta escultura està considerada el primer nu fos en bronze des de l'Antiguitat Clàssica, trencant així els estereotips tradicionals gòtics i alliberant l'escultura de les limitacions del marc arquitectònic.