El David de Donatello: Icona del Quattrocento Florentí

El David de Donatello: Obra Mestra del Renaixement

Fitxa Tècnica de l'Escultura

• Nom: David
• Autor: Donatello
• Cronologia: 1444-1446
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Mides: 1.58 m
• Estil: Renaixement (Quattrocento)
• Tema: Bíblic
• Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)

Context Històric i Artístic del David

L'Itàlia renaixentista era un mosaic format per petites ciutats dominades per algunes famílies d'aristòcrates i de banquers. Cronològicament, el Renaixement comprèn dos períodes principals: el Quattrocento (segle XV) i el Cinquecento (segle XVI). El Manierisme es desenvolupa juntament amb un classicisme que és deutor de les propostes quattrocentistes.

A Itàlia mai havia desaparegut el món clàssic, ja que va ser la seu d'una de les majors fonts arqueològiques. En aquesta evolució ja va tenir una gran influència decisiva l'Humanisme, corrent ideològic, filosòfic i cultural que es va imposar entre els intel·lectuals de l'època. Tot això va donar lloc a una nova percepció del món: l'antropocentrisme, l'home com a centre i mesura de totes les coses.

Aquesta escultura pertany al Quattrocento (segle XV), primera etapa cronològica del Renaixement. Durant aquesta etapa, la regió de la península Itàlica on es va experimentar una atracció més gran per l'arquitectura clàssica va ser, en especial, la seva capital, Florència.

El Renaixement trenca amb l'estil gòtic i pren com a model l'art de l'antiga Roma, utilitzant els mateixos cànons clàssics. Es recuperen els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti) i els dos ordres romans (toscà i compost). Com a elements de cobriment, s'utilitzen l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja, en substitució del cimbori medieval.

Anàlisi Formal de l'Escultura de David

La figura representa una escultura exempta d'un noi jove i nu, amb els cabells llargs, amb un barret que es portava a l'època a la Toscana i als peus porta unes botes llargues fins als genolls.

A la mà esquerra porta la pedra amb la qual va fer perdre la consciència al seu enemic, i a la mà dreta aguanta l'espasa amb la qual li va tallar el cap. La cama dreta suporta amb fermesa el cap del gegant Goliat. Aquest contrast entre la cama dreta en tensió i la cama esquerra relaxada crea el contrapposto i el moviment principal de l'escultura. El fet que l'escultura és nua fa apreciar amb més claredat les