David amb el cap de Goliat: Anàlisi i significat

David amb el cap de Goliat

Composició

La figura mostra un clar contrapposto que, en certa manera, ens recorda al Dorífor. A més a més, mostra també la corba praxiteliana, que atorga cert moviment a la figura.

Tractament de les figures i formes

La figura mostra que hi ha hagut un estudi anatòmic molt detallat. L'anatomia és la d'un adolescent, sense gaire musculatura i respectant les proporcions. Recupera la idea del cànon de bellesa ideal. El personatge no era real, com al món clàssic. És un tractament de les formes naturalista. Presenta un realisme propi del classicisme, amb perfecció formal, proporció i harmonia en els moviments. Tot i això, no es limita a la mimesi, presenta sensibilitat, una emoció, l'esperit.

Ritme

És una forma reposada i equilibrada. Cert dinamisme del maluc i el gir dels colzes. Postura del cos inestable, amb la cama endarrerida i la cama torçada. Tota la figura presenta suaus ondulacions de connotacions praxitelianes, però en general denota serenitat i harmonia.

Expressió

L'expressió presenta una clara emoció i sensibilitat. Presenta la sensualitat innocent de l'adolescent. La corba praxiteliana del cos, el cabell, la serenitat, etc. Tota la composició en general ofereix un aire de fragilitat que contrasta amb el gegant que acaba de matar.

Iconografia

• Descripció iconogràfica: Representació de la història bíblica de David i Goliat.
• Descripció iconològica: Simbolitza l'heroi individual que amb el seu enginy és capaç de vèncer el poderós enemic. Políticament, representa l'aleshores república florentina triomfant. A més, veiem relació amb l'enemistat d'aleshores amb Milà, una altra gran república que amenaçava la florentina. En aquest cas, David representa Florència i el cap a Milà, l'enemic més poderós.

Context

• Encàrrec i recepció: Encarregada per Cosme el Vell, per al pati del palau dels Mèdici.
• Funció o finalitat conscient: Decorativa, però també amb una funció simbòlica i política.
• Significat i marc històric: Ens trobem en l'època de gran esplendor de Florència, centre del món renaixentista amb un humanisme i antropocentrisme creixent. L'obra mostra l'alliberament de l'escultura medieval i retorna als cànons clàssics: la proporció, la mimesi, l'harmonia, etc.