David Hume: biografia i filosofia empirista (1711–1776)

Biografia de David Hume

David Hume va néixer el 7 de maig de 1711 i va morir el 25 d'agost de 1776, a Edimburg. Va estudiar lleis a la Universitat d'Edimburg a partir dels 12 anys. Més tard, entre 1726 i 1734, va estudiar filosofia; a continuació va marxar a França, on va redactar obres, per exemple:

Obres principals

• Un tractat sobre la naturalesa humana (1739)
• An Abstract (1740) — Resum de l'obra
• Assaigs morals i polítics (1741)
• Investigació sobre l'enteniment humà (1748)
• Investigació sobre els principis morals (1751)

Considerem Hume com un dels empiristes britànics més importants; alhora, també va treballar com a diplomàtic, professor d'universitat (encara que no fou acceptat per les seves creences atees) i bibliotecari.

Influències i objectius de la filosofia

Per entendre la filosofia de Hume, hem de tenir en compte tres factors:

• La física newtoniana (la manera de fer) — Hume tenia la intenció d'incloure tot dins d'una llei general i no anar més enllà de l'experiència o del món real; és a dir, pretenia ajustar-se a la realitat.
• La Il·lustració (The Enlightenment) — Es basa en la tolerància, en l'antidogmatisme i en un acostament interessat a la naturalesa per tal de revalorar-la.
• L'empirisme britànic (destaca Francis Bacon, George Berkeley, John Locke, etc.) — Recull el valor de l'experiència i l'observació, el mètode inductiu i la negació de l'existència d'idees innates. Hume comença la seva filosofia reconeixent les seves mancances.

Hume parteix del fet que totes les ciències (com les matemàtiques, les arts, les ciències, etc.) fan referència a la naturalesa humana i a les seves facultats. Per tant, creu que cal fer una ciència o investigació sobre la naturalesa humana, és a dir, sobre com es comporta la nostra ment. Això ho farà mitjançant el mètode experimental i la introspecció (recerca o investigació d'un mateix).

Mètode i àrees d'estudi

Investiga l'ésser humà des d'una doble component o des de dos vessants diferents:

• Vessant racional — L'enteniment, els processos psicològics, les lleis que regeixen el coneixement, etc.
• Acció — Conducta, passions, la moral, etc.