David Hume: Empirisme, Coneixement i Crítica Filosòfica

Explicació del Coneixement Humà

a) Plantejament General: David Hume defensa una concepció empirista del coneixement, segons la qual tot el que coneixem prové de l'experiència. Per a ell, la ment humana no té idees innates, com afirmaven els racionalistes, sinó que tot el que sabem es deriva de la percepció sensorial i de la relació entre idees que fem a partir d'aquesta experiència. Això significa que el coneixement està limitat a allò que podem percebre, i qualsevol afirmació que vagi més enllà de l'experiència és dubtosa.

b) Continguts de la Consciència: Hume distingeix entre impressions i idees. Les impressions són les percepcions immediates i vives que experimentem a través dels sentits, com veure un color o sentir una emoció. Les idees, en canvi, són còpies febles d'aquestes impressions i es formen quan recordem o pensem sobre alguna cosa. Per exemple, la idea de "foc" només pot existir a la nostra ment perquè prèviament hem tingut la impressió de veure o tocar el foc. Així, per Hume, no hi ha pensaments sense una base en l'experiència prèvia.

c) Crítica al Criteri Causa-Efecte: Hume fa una crítica profunda a la noció de causa-efecte. Segons ell, no percebem mai la connexió necessària entre dues coses, sinó només que certs fenòmens es repeteixen en seqüències. Per exemple, quan veiem una bola de billar colpejant una altra, només observem el moviment, però no podem demostrar amb certesa absoluta que el segon moviment sigui causat pel primer. Simplement, per costum, assumim que hi ha una relació causal. Això implica que la causalitat no és una veritat objectiva, sinó només una creença basada en la repetició de l'experiència.

Terrenys del Pensament Humà

Hume diferencia entre dos tipus de pensament. D'una banda, el pensament ordinari, que es basa en impressions i en la relació d'idees a partir de l'experiència. D'altra banda, el pensament matemàtic, que opera amb conceptes abstractes i es pot demostrar amb certesa. Les matemàtiques són universals i necessàries perquè es basen en relacions d'idees independents de l'experiència. En canvi, el coneixement sobre el món exterior sempre és incert, perquè depèn de la percepció, que pot ser enganyosa. Això significa que les matemàtiques poden oferir coneixement segur, mentre que les ciències naturals només poden proporcionar coneixements probables.

Qüestions de Fet i Relacions d'Idees

Hume estableix una distinció fonamental entre relacions d'idees i qüestions de fet. Les relacions d'idees són veritats evidents per si mateixes, com les matemàtiques i la lògica. Per exemple, "el quadrat té quatre costats" és una veritat que no depèn de l'experiència. En canvi, les qüestions de fet són coneixements basats en l'experiència, com "el sol sortirà demà". Aquesta afirmació no pot ser demostrada amb certesa absoluta, perquè només es basa en la nostra experiència passada, i res ens garanteix que el futur sigui com el passat. Això mostra que gran part del nostre coneixement és, en realitat, una creença basada en l'hàbit i no una certesa absoluta.

Crítica al Racionalisme

a) Crítica al Principi de Causalitat: Els racionalistes creien que la causalitat era una veritat necessària, però Hume la rebutja. Segons ell, no podem demostrar racionalment que una causa porti necessàriament a un efecte, només observem que certs fenòmens es repeteixen. Això significa que les lleis de la natura no són realment necessàries, sinó només regularitats basades en la nostra experiència. Això posa en crisi moltes de les bases del pensament científic, ja que si la causalitat no és una veritat absoluta, el coneixement científic només és probable, no segur.

b) Crítica a la Noció de Substància: Hume també qüestiona la idea de substància, tant en el món material com en el món espiritual. No podem percebre la substància en si mateixa, només un conjunt d'impressions canviants. Això significa que la idea d'un "jo" permanent o d'un món material independent de la nostra percepció és només una construcció mental. En realitat, el que anomenem "jo" és només un conjunt de percepcions canviants, sense una essència fixa.

c) Crítica a la Física Newtoniana: Tot i que Hume admira Newton, critica la idea que la física pugui oferir coneixement absolut. La física newtoniana es basa en la idea que l'univers funciona segons lleis necessàries, però Hume sosté que aquestes lleis no són realment necessàries, sinó simplement observades. Això vol dir que la ciència no pot oferir certeses absolutes, sinó només coneixement basat en l'experiència, que sempre pot ser revisat.

Ètica i Religió en Hume

En l'àmbit de l'ètica, Hume defensa que la moral no prové de la raó, sinó del sentiment. Els humans no jutgen el bé i el mal basant-se en principis racionals, sinó en emocions i en la simpatia cap als altres. Això vol dir que la moral no és un sistema objectiu i universal, sinó que depèn de la naturalesa humana i de la societat. La raó ens pot ajudar a calcular les conseqüències de les nostres accions, però no ens diu què hem de fer, ja que la motivació moral prové dels sentiments. Pel que fa a la religió, Hume és profundament escèptic i critica els arguments tradicionals per demostrar l'existència de Déu. Considera que la religió sovint es basa en la por i en la superstició, i que els miracles no poden ser acceptats racionalment perquè van en contra de l'experiència. Un miracle, per definició, és una ruptura de les lleis de la natura, però com que aquestes lleis es basen en l'experiència repetida, és molt més probable que un suposat miracle sigui una il·lusió o un engany que no pas un fet real. Així, Hume qüestiona la religió com una font de coneixement i la considera una construcció humana.

En conclusió, la filosofia de Hume és una crítica radical al racionalisme i a la idea que podem tenir coneixement absolut. Per a ell, la nostra comprensió del món es basa en l'experiència i en l'hàbit, i no en veritats necessàries. Aquesta perspectiva posa en dubte moltes creences tradicionals sobre la ciència, la moral i la religió, i influeix profundament en el pensament modern.