David Hume: Filosofia, Empirisme i la Il·lustració

David Hume: Vida i Obra

David Hume va néixer a Edimburg (Escòcia) l'any 1711 i va morir el 1776. Descendia d'una antiga família escocesa i era fill de terratinents, però el seu pare va morir quan ell tenia 3 anys i el van educar el seu oncle (pastor anglicà) i la seva mare. Va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Flèche. Va passar els seus últims anys a Edimburg, on va morir.

Les seves obres més importants són: Assaig filosòfic sobre l'enteniment humà i Tractat sobre la naturalesa humana.

El Context de la Il·lustració

L'època il·lustrada, en la qual es formen les revolucions que signifiquen el final de l'Antic Règim, va començar a Anglaterra i va culminar amb la Revolució Francesa (1789). Aquestes revolucions van portar al poder la burgesia. Es consolida la idea de poble i ciutadania basades en la teoria de la igualtat dels drets polítics.

L'avanç científic de Newton marca una nova era: l'era de la raó i el progrés. Domina el classicisme en l'art. Les idees de llibertat, igualtat i fraternitat dominen el discurs polític. La filosofia és la guia de totes les ciències.

El segle comença amb el racionalisme de Descartes, Spinoza, Leibniz, i el nou empirisme de Locke, Berkeley i Hume. Aquests seran els germens de les noves idees il·lustrades, representades per figures com Voltaire i Montesquieu o els enciclopedistes a França.

La filosofia il·lustrada tracta sempre de ser un pensament que busqui canviar el món, creant una nova societat, i no només un coneixement teòric.

Principis Clau de la Filosofia de Hume

1. Principi d'Immanència

   El nostre pensament sembla posseir una llibertat il·limitada, però en realitat està reduït a límits molt estrets. Aquest poder de la ment només equival a la facultat de compondre, augmentar o disminuir els materials que ens subministra la nostra experiència. Els sentits només són conductes pels quals es transmeten aquestes imatges o percepcions i no són capaços de produir un contacte immediat de la ment amb l'objecte.

2. Principi de Còpia

   Totes les nostres idees no són més que còpies de les nostres impressions. És impossible pensar alguna cosa que no hàgim sentit prèviament amb els nostres sentits externs. Ningú no pot comprendre un terme a no ser que pugui determinar el seu significat d'acord amb l'experiència. D'aquí se'n deriva la negació de les idees innates, perquè les idees són còpies de les impressions.

   El principi de còpia li permet establir el criteri de veritat: ¿De quina impressió ve aquesta idea? I si no pot remetre a cap impressió, conclou que el terme en qüestió manca de significat i, per tant, cal rebutjar-lo. Aplica aquest criteri a conceptes com substància i essència.