La Dècada Moderada i la Restauració: Constitucions i Bipartidisme

La Dècada Moderada (1844-1854) i Ramón M. Narváez

Les eleccions de 1844 van marcar el triomf dels moderats, amb el general Narváez com a president del nou govern. Aquest període va iniciar el liberalisme moderat, caracteritzat pel predomini de l'ordre i l'autoritat. Els seus objectius principals eren:

• Acabar amb l'etapa revolucionària.
• Normalitzar el funcionament de les institucions liberals.
• Crear una legislació per estructurar el nou estat.
• Posar fi a les expectatives socials i polítiques.

El règim es va fonamentar en la burgesia terratinent, amb un falsejament electoral i el suport de l'exèrcit.

La Constitució de 1845

La redacció d'una nova Constitució el 1845 va recollir les idees bàsiques del moderantisme:

• Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• Major poder de l'executiu i disminució de les atribucions del legislatiu.
• Restricció del dret de vot.
• Ajuntaments i diputacions sotmesos a l'administració central.
• Religió oficial de l'Estat: catòlica.
• Restricció de la llibertat de premsa.
• Sufragi censatari molt restringit (1% de la població).

El Concordat amb la Santa Seu (1851)

El 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu, que va establir els següents punts:

• Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats.
• Devolució dels béns no venuts.
• La Santa Seu reconeix Isabel II.
• L'Estat es compromet al sosteniment de l'Església espanyola.

La jerarquia de l'Església catòlica va donar suport al tron d'Isabel II. L'ambient era de corrupció i autoritarisme, amb la possibilitat de governar per decret. El 1854, hi va haver suport popular a un aixecament liberal progressista.

Bipartidisme i Torn Pacífic a la Restauració

Després d'un breu període dictatorial de Cánovas, que es va recolzar en polítics de la Unió Liberal, es va produir la creació de dos grans partits dinàstics:

• Partit Conservador (liderat per Cánovas)
• Partit Liberal Fusionista (liderat per Sagasta)

Aquest sistema, ideat per Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder dels dos partits. El torn pacífic garantia l'estabilitat institucional, permetent la participació en el poder dels dos grups liberals (conservadors i liberals) i posant fi a la intervenció militar en els canvis de govern (pronunciaments).

Els Partits Dinàstics

Els partits dinàstics pretenien agrupar totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. Coincidien ideològicament en quatre qüestions fonamentals:

1. La monarquia.
2. La Constitució (partits de tendència liberal).
3. La propietat privada (defensors del sistema econòmic capitalista).
4. La consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista.

Eren partits de minories, formats per:

• Notables (persones amb cert estatus).
• Elits econòmiques (empresaris industrials).
• Classe mitjana benestant (els més alts dins de la classe).

El Partit Conservador

Aglutinava els polítics més conservadors (no carlins ni integristes), el Partit Moderat, la Unió Liberal i dissidents del carlisme.

Bases del Partit Conservador

• Grans propietaris rurals.
• Alta burgesia.
• Classes altes.

Idees del Partit Conservador

• Immobilisme.
• Sufragi censatari.
• Defensa de l'Església i l'ordre social.

El Partit Liberal

Aglutinava progressistes, unionistes d'esquerra, demòcrates i republicans moderats.

Bases del Partit Liberal

• Mitjans i petits propietaris rurals.
• Classes mitjanes.
• Burgesia urbana i professionals liberals.

Idees del Partit Liberal

• Sufragi universal masculí.
• Partidaris d'un reformisme social més progressista.
• Idees laiques.

Partits fora del sistema

Fora del sistema bipartidista, hi havia altres forces polítiques:

• Republicans (amb suport de les classes populars).
• Ultracatòlics (noblesa, clergat, classes mitjanes rurals).
• Nacionalistes (burgesia, professionals).
• Socialistes (classe obrera).

La Constitució de 1876

La Constitució de 1876 presentava les següents característiques:

• Redacció flexible, amb una fórmula de democràcia liberal i parlamentària.
• Sobirania compartida entre la monarquia i les Corts.
• El poder clau: la figura del monarca, que té el poder executiu.
• Monarquia considerada una institució superior.
• No es fixava cap tipus de sufragi (censatari/universal), deixant-ho a lleis posteriors.
• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Tolerància d'altres creences, però no en públic.
• Declaració de drets a base de lleis ordinàries.

Falsejament Electoral, Caciquisme i Tupinada

El sistema es basava en la corrupció electoral, amb la utilització de la influència i el poder econòmic de certs individus.

• Cacics: Persones notables amb poder econòmic i influència que orientaven el vot i agraïen favors, amb el suport dels governadors civils.
• Adulteració del vot: Es realitzava per garantir el triomf del partit convocat a les eleccions, mitjançant el sufragi censatari, els grans districtes rurals i el falsejament de resultats.
• El triomf electoral garantia una àmplia majoria parlamentària.
• Tupinada: Conjunt de trampes electorals que ajudava a garantir l'adulteració sistemàtica dels resultats electorals.