De la Decadència al Renaixement: L'Humanisme a Catalunya

Context històric: La Decadència

Després de la mort de Martí l'Humà, el Compromís de Casp va instaurar Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara. Més tard, la unió dinàstica de Castella i Aragó amb Ferran el Catòlic i Isabel de Castella va mantenir les normes jurídiques separades, però va marcar l'inici de la Decadència.

Aquest terme va ser encunyat durant la Renaixença amb la intenció de desqualificar el llarg període que l'havia precedit, presentant-se com a "salvadors" que connectaven amb les glòries medievals.

Causes de la davallada cultural i lingüística

• Substitució lingüística: Comença un període de substitució del català pel castellà. S'enterboleix la consciència de comunitat lingüística, encara que la literatura popular es manté viva fins a finals del segle XVII, quan Castella hi instal·la la seva administració.
• Política unitarista: A partir de Carles I, la davallada cultural s'accentua per una política basada en una concepció unitarista, i el contacte entre el castellà i el català es generalitza.
• Religió: El Concili de Trento prohibeix la traducció de textos sagrats a les llengües romàniques, impedint la interpretació lliure de la doctrina.

L'arribada de l'Humanisme i el Renaixement

La sotragada de la preeminència del català en els àmbits formals coincideix amb l'inici del Renaixement, un procés de renovació cultural que va començar a Itàlia. Aquest moviment va suposar un canvi radical respecte a l'Edat Mitjana, que es percebia com allunyada de la realitat, amb debats sobre falsos problemes i un argot incomprensible. En contrast, els humanistes, com Petrarca, promovien una escriptura elegant, clara i precisa.

Principis de l'Humanisme

Els autors de l'entorn de Bernat Metge són coneguts com a paleohumanistes, ja que no incorporen l'interès pel llegat dels clàssics ni la pràctica de la filologia. En canvi, els intel·lectuals italians:

• Buscaven versions fiables dels textos originals, ja que "l'esmena del text condueix al restabliment del seu contingut".
• Establien un paral·lelisme: restaurar una societat més justa, culta i lliure depenia de la puresa i correcció de la llengua que transmet el coneixement.

Al territori català, aquest corrent apareix al segle XV amb figures com Joan Lluís Vives.

Primers passos i el paper d'Erasme

Els primers passos de l'Humanisme es van centrar en la recuperació filològica i la reforma dels plans d'estudis per a una formació íntegra en tots els camps del saber. En l'àmbit religiós, Erasme de Rotterdam va aplicar a la Bíblia el treball filològic, contribuint a difondre una nova espiritualitat basada en el contacte directe amb les Escriptures i la valoració del "lliure examen". Aquestes idees van ser reivindicades per la Reforma protestant de Martí Luter, motiu pel qual els erasmistes van ser perseguits per la Inquisició.

Factors de canvi i castellanització

Les premisses erasmistes, com difondre els textos en la llengua del país i recobrar el prestigi del llatí, van coincidir amb la irrupció del negoci editorial. Tanmateix, la presència creixent del castellà en els cercles de la dinastia Trastàmara i accions com la de l'arquebisbe de València, que va fer minvar l'ús del català en les obres impreses, van accelerar un procés de satel·lització cultural cap a una cultura dominant.

Fonaments del Renaixement

L'origen del Renaixement rau en un nou interès per l'art, la ciència i la vida quotidiana. Es basa en tres pilars fonamentals:

• Antropocentrisme: L'home com a mesura de totes les coses.
• Natura: Entesa com l'escenari principal de l'art i la cultura.
• Classicisme: La recuperació del món grecollatí com a referent ideològic i cultural.

Aquest moviment connecta amb el territori gràcies al mecenatge d'Alfons el Magnànim.