Decadència dels Imperis Austrohongarès i Rus (s. XIX-XX)

L'Imperi Austrohongarès

L'Imperi Austrohongarès reunia els territoris que van agrupar la dinastia dels Habsburg, els arxiducs austríacs i emperadors del Sacre Imperi. L'imperi tenia dos grans centres: Àustria, de cultura alemanya, i Hongria, de cultura magiar. Al Congrés de Viena va néixer una Confederació Germànica dirigida per Àustria. L'imperi va ser governat per Francesc Josep I, qui va organitzar l'imperi amb dos regnes: Àustria i Hongria.

• Àustria: Hi predominava la població alemanya, però al seu interior hi havia pobles no alemanys.
• Hongria: Comprenia, a part del territori hongarès, Eslovènia, Croàcia i Transsilvània.

Les dues tenien lleis, govern i parlament propis. A finals del segle XIX, l'imperi austrohongarès apareixia com un estat sense futur, a causa del personalisme de l'emperador, el desequilibri entre magiars i germànics, i la incapacitat per evolucionar cap a un sistema de govern democràtic.

L'Imperi Rus

L'imperi dels tsars s'assemblava a una monarquia absoluta. L'extensió territorial va mantenir aspiracions expansionistes constants en tres direccions: Extrem Orient, cap al sud i cap a l'oest. La diversitat ètnica era molt variada. Hi predominaven els eslaus, la caucàsica i l'ètnia groga de l'Àsia. També es van afegir una comunitat jueva i alemanya. La seva política havia de mantenir el règim autocràtic amb petites reformes i no va evitar l'oposició creixent a l'absolutisme.

Alexandre I

El seu regnat va estar condicionat pels efectes de la guerra de Crimea. La primera reforma va ser l'abolició de la servitud. També es va iniciar una industrialització que va afectar la mineria i es va construir la xarxa de ferrocarrils.

Alexandre III

El seu govern va ser molt conservador i va potenciar el desenvolupament econòmic. La industrialització es va impulsar des de l'estat, com la minerometal·lúrgica, el petroli i el ferrocarril. Va aparèixer el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), partit marxista dirigit per Lenin.

Nicolau II

Va continuar l'acció repressiva del seu pare i la política de russificació de Polònia. El tsar va donar suport a l'expansió imperialista cap a la zona oriental, que el va portar a embrancar-se en una guerra amb el Japó, i va sortir derrotat. Això va portar a la revolució del 1905.