Decadència Literària Catalana: Segles XVI-XVIII

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català, que va anar transmetent de generació en generació les manifestacions literàries d'arrel medieval o de nova creació.

La literatura popular abraça diferents gèneres i presenta una temàtica tant profana com religiosa que sovint va lligada als diferents moments de l'any i al calendari religiós.

Característiques de la literatura popular:

• És transmesa oralment, cosa que provoca modificacions i la multiplicació de versions.
• Va lligada al cant i la música i, en alguns casos, a la dansa.
• És anònima i expressa el sentir de tota una col·lectivitat.
• Estilísticament no presenta gaires variacions i el romanç és la forma més habitual en la poesia.

Literatura Renaixentista

Va sorgir a Itàlia a l'edat mitjana i es va estendre per tot Europa. Aquest moviment suposa el triomf de l'humanisme i l'adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista catalana, però, es manté encara força fidel a l'herència medieval i els autors mostren una tendència a imitar Ausiàs March. Pere Serafí, poeta, pintor i músic, és un dels exemples més emblemàtics de la literatura renaixentista. En el terreny de la prosa es destaca l'obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de Cristòfor Despuig.

Col·loqui: és un tipus de gènere erudit entre personatges cultes que mantenen diàlegs sobre temes històrics o polítics i crítics amb algunes actituds socials.

Literatura Barroca

Es desenvolupa en un moment de crisi a Europa i per això tendeix a veure el món de manera pessimista. Vol deixar constància de la fugacitat de la vida i dels plaers mundans i remarca la importància de l'esperit religiós i la presència de la mort. Impera l'esperit artificiós i carregat, que en literatura es tradueix en una gran abundància de figures retòriques i en una sintaxi complexa. Autor més representatiu: Francesc Vicent Garcia, amb intenció satírica, obscena i escatològica en la seva obra (reconegut com el rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella, amb poesia amorosa.

Literatura Il·lustrada

Durant el segle XVIII augmenta l'interès per la història i la llengua. La poesia continua tractant temes barrocs, si bé s'aprecia un canvi de sensibilitat. Per la seva banda, es comença a recuperar el gènere narratiu que havia estat abandonat des del segle d'or. És en el teatre que trobem el màxim exponent de la literatura il·lustrada o neoclàssica, sobretot a Menorca amb la figura de Joan Ramis. La seva obra Lucrècia mostra les característiques pròpies del teatre de l'època: com a tragèdia, manté les unitats d'espai, temps i acció, utilitza un llenguatge lliure dels excessos del barroc, és versemblant i té una finalitat didàctica o moral.

Resum per períodes:

Renaixement:

• Pere Serafí
• Neix a Itàlia a finals de l'edat mitjana
• Adopta la cultura clàssica com a model
• Mostren encara una influència cap a Ausiàs March
• Suposa el triomf de l'humanisme, escriu poemes amorosos
• Utilitza el col·loqui
• Cristòfor Despuig

Barroc:

• Francesc Vicent Garcia
• També és conegut com el rector de Vallfogona
• Usa com a recursos l'artificiositat, el recarregament tant lèxic com sintàctic
• Escriu poemes satírics, obscens i escatològics
• Hi domina el pessimisme, la fugacitat...
• Es produeix en un moment de crisi a Europa
• Francesc Fontanella
• Aquesta literatura es contagia del mal moment de la societat
• Dóna molta importància a la religió i a la presència de la mort
• Gran quantitat de figures retòriques, contrastos...

Il·lustració:

• Mostra un canvi de sensibilitat
• És el gran dramaturg del teatre il·lustrat
• Es torna a conrear el gènere narratiu. L'última novel·la fou Tirant lo Blanc
• La seva obra principal fou Lucrècia
• Té una finalitat didàctica i moral
• Joan Ramis
• Interès per la llengua i la història