La Decadència de la Llengua Catalana i Joan Roís de Corella

La Decadència de la Llengua Catalana (Segles XVI-XVIII)

Després d'un període d'expansió de la llengua catalana al segle XV, s'inicia una etapa de decaïment i endarreriment a nivell culte.

Causes de la Decadència

1. L'eix comercial de la Mediterrània es desplaça a l'Atlàntic amb la colonització d'Amèrica. La participació de la burgesia de la Corona Catalanoaragonesa és nul·la.
2. El domini lingüístic es fragmenta en virregnats.
3. Les institucions i lleis perden poder.
4. Desconeixement per part dels virreis de la llengua i costums. Conflictes socials com la Guerra de les Germanies, que provoca el trencament entre l'aristocràcia i el poble.
5. Prohibició de comerciar amb el nou continent i importació per part de l'Imperi Espanyol, arruïnant l'economia local.
6. La Revolta dels Segadors i l'excessiva repressió del Comte-Duc d'Olivares.
7. Expulsió dels moriscos, amb repercussions negatives en l'economia.
8. Bandolerisme.

Conseqüències de la Decadència

1. L'aristocràcia adopta el castellà com a llengua pròpia.
2. La cort virregnal es converteix en protectora d'escriptors en castellà.
3. Auge del Segle d'Or castellà.
4. El castellà esdevé sinònim de llengua culta, relegat el català a àmbits informals.
5. El domini lingüístic ja estava fragmentat en virregnats, afavorint l'aparició de dialectalismes i formes dialectals en obres escrites en català.
6. Aparició d'apologies que denuncien la penetració del castellà i l'abandó del català.

Joan Roís de Corella: Vida i Obra

Joan Roís de Corella va néixer a Gandia entre 1433 i 1443. La seva obra i vida van estar condicionades per les transformacions socioculturals del segle XV. Es decantà per la carrera eclesiàstica, tot i les relacions amoroses que testimonia la seva obra literària. La dedicació religiosa va ser per estricta necessitat. Les seves dues vocacions van ser l'amor i la literatura. Va morir el 1497.

La seva obra s'ha d'interpretar amb les vivències personals: l'amor és el centre temàtic, sense referència a l'esperit cavalleresc. Corella no pretén crear una filosofia de l'amor; ell escriu per alleugerir els sofriments, una escriptura terapèutica. Elements autobiogràfics i sentimentals són característiques importants, amb noves formes d'expressió. Va escriure tant en prosa com en vers, aplicant tècniques d'un gènere a l'altre, la qual cosa donà a l'obra un contingut unitari i coherent.

Característiques de l'Obra Corellana

• Segueix el model aristocratitzant del segle XV, amb expressions retòriques, artificioses, harmòniques i elegants.
• Ús de metàfores en la poesia, utilitzant el decasíl·lab amb lleus variacions.
• Fou un gran coneixedor de la literatura clàssica, enllaçant amb Bernat Metge i la voluntat humanística de reconstruir el prestigi literari del llatí clàssic.
• L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, de qui pren la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seves narracions.

Obra Profana de Corella

Quasi sempre de temàtica amorosa, amb predomini d'accions dramàtiques i relacions amoroses. Destaca la Tragèdia de Caldesa, que narra la infidelitat de Caldesa, amant d'ell. La resposta de Corella és un discurs on expressa la sensació d'engany i decepció. La reacció de Corella justifica l'honestedat i sinceritat d'un autor modern, allunyat per complet de l'amor cortès medieval.

Inclou narracions sentimentals amb signe mitològic, d'estil artificiós i culte, com la Història de Leandre i Hero i la Història de Jàson i Medea. També un cicle temàtic on utilitza el senyal calda cremant per expressar el desengany i l'amargor per l'engany. Un poema molt reconegut és el virolai de la Balada de la garsa i l'esmerla.

Obra Religiosa de Corella

Escrita quan l'escriptor abandona la temàtica amorosa i es dedica a la reflexió espiritual.