El Declivi de l'Imperi Espanyol i la Crisi del Segle XVII
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB
El Declivi de l'Imperi Espanyol (Segle XVII)
El segle XVII fou una època de crisi per a l'Imperi dels Àustria, marcada per la pèrdua progressiva de l'hegemonia política als territoris europeus, una decadència econòmica i una profunda crisi social i política a Castella.
La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
Orígens i Desenvolupament del Conflicte
- Conflicte de caràcter religiós que enfrontà protestants i catòlics.
- Pugna política contra el domini a Europa dels Habsburg.
- Començà amb la rebel·lió protestant de Bohèmia contra els Habsburg austríacs.
- Espanya ajudà els seus aliats, derrotant els protestants el 1620.
- La guerra també afectà Flandes, on Espanya aconseguí la rendició de Breda.
- Dinamarca i Suècia acudiren en ajuda dels protestants d'Alemanya, però la seva aliança també fou derrotada per Espanya.
La Intervenció Francesa i el Final de la Guerra
La guerra canvià quan França decidí participar directament en l'ofensiva el 1635, donant suport als protestants malgrat ser una nació catòlica. Els enfrontaments tingueren lloc a Flandes i al nord de França, amb derrotes franceses, però també la derrota d'una Espanya esgotada a Rocroi (1643).
La Pau de Westfàlia (1648) i les seves Conseqüències
Els conflictes finalitzaren el 1648 amb la Pau de Westfàlia, on s'imposà la tesi dels prínceps protestants. S'acordà que els interessos dels Estats i la seva religió prevaldrien sobre els de l'antic Imperi Germànic. Amb aquest tractat, Espanya va reconèixer la independència de l'actual Holanda.
La Pau dels Pirineus (1659)
Després d'aquesta pau, la guerra amb França continuà i només acabà amb la Pau dels Pirineus (1659), on la monarquia espanyola cedí a França el Rosselló i la Cerdanya, i s'establí la frontera als Pirineus.
Per què l'Economia i Societat del Segle XVII Entraren en Crisi?
El segle XVII es caracteritzà a Europa per una forta crisi social i econòmica, manifestada per:
- Pestes
- Males collites
- Guerres constants
- Paràlisi del comerç i de la indústria
Crisi Econòmica i Financera
L'agricultura empitjorà, i l'artesania i el comerç foren incapaços de sobreviure a la revolució dels preus del segle XVI i a la competència estrangera. La situació de les finances públiques era catastròfica. Les despeses augmentaven a causa de les guerres constants. Ni l'augment dels impostos, ni les devaluacions de la moneda, ni la constant emissió de deute públic salvaren l'estat de la bancarrota, i l'arribada de metalls preciosos d'Amèrica va disminuir.
Mentalitat Aristocràtica i Model Social
El manteniment d'una mentalitat aristocràtica impossibilità rendibilitzar la riquesa procedent d'Amèrica. Els béns es destinaren a pagar les empreses imperials de la monarquia i a consolidar un model social nobiliari on el capital es dedicava a la compra de terres, cases o despeses sumptuàries. El més greu fou que s'imposà un model social que aspirava a viure de rendes, ja que el treball de camp i les activitats artesanals eren considerades activitats de poc prestigi social.
Crisi Demogràfica al Segle XVII
La població espanyola passà de 8,5 milions (1600) a 7,5 milions (1700). Les causes principals d'aquest descens foren:
- L'emigració a Amèrica
- L'expulsió dels moriscos
- Les guerres
- Les epidèmies
- Les males collites
Abandonament d'Activitats Productives
La fam, les guerres i les epidèmies provocaren el despoblament de les terres. La Mesta va veure com es reduïa el nombre de caps de bestiar. La indústria i el comerç patiren una depressió profunda que s'agreujà per la pèrdua de territoris a Europa i, conseqüentment, de mercats.