Decret de Ferran VII: abolició de la Constitució de 1812 i regnat absolutista

Resumen

El text és una font primària del regnat de Ferran VII. Explica el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual el rei abolia la Constitució de 1812 i l'obra de les Corts de Cadis, i el retorn a l'Antic Règim. També recull les conseqüències de la Guerra del Francès, el Trienni Liberal i la successió posterior fins a la regència de Maria Cristina.

Puntos clave

Ferran VII va signar el Decret del 4 de maig de 1814, que abolia la Constitució de 1812 i tota la legislació de les Corts de Cadis.
La Guerra del Francès va provocar un buit de poder que va marcar l'inici del procés d'independència de les colònies americanes.
Espanya va perdre el seu estatus de potència internacional, un gran mercat i un proveïdor de primeres matèries barates.
El pronunciament de Rafael de Riego va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i a acceptar un govern liberal durant el Trienni Liberal.
El Trienni Liberal va acabar amb una persecució implacable dels liberals i la constitució de 1812 va tornar a ser abolida.
El 1833, a la mort de Ferran VII, Isabel va ser proclamada reina i Maria Cristina va assumir la regència.

Ponte a prueba

Decret de Ferran VII i el seu Impacte Polític

Aquest text és una font directa i primària de caràcter polític. L’autor és el propi rei, Ferran VII, i es dirigeix a la seva nació. El monarca havia abandonat el país com a rei absolutista i retornava, després del tractat de Valençay. Els absolutistes sabien que amb el retorn del monarca disposaven d’una oportunitat pel retorn a l’Antic Règim. Demanaven a Ferran VII que suspengués la Constitució de 1812 i anul·lés les lleis promulgades a les Corts de Cadis.

El Decret del 4 de Maig de 1814

Ferran VII va signar el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual abolia la Constitució de 1812 i tota l’obra legislativa de les Corts de Cadis.

Conseqüències del Regnat de Ferran VII

Al llarg d’aquesta primera etapa del regnat de Ferran VII, el buit de poder que va provocar la Guerra del Francès va marcar l’inici del procés d’independència de les colònies americanes. Això va suposar per a Espanya:

El fi del seu estatus de potència internacional.
La pèrdua d’un gran mercat.
La pèrdua d’un proveïdor de primeres matèries barates.

A més, es va produir una greu situació econòmica al país després de la Guerra del Francès i una forta repressió contra els enemics del règim.

El Trienni Liberal

El comandant Rafael de Riego, va protagonitzar un pronunciament liberal, juntament amb una part de l'exèrcit. A principis de març, la revolta havia arribat a Madrid i allà es va reclamar el restabliment de la constitució. Va obligar a Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i a acceptar un govern liberal i la convocatòria de les Corts.

Oposició de Ferran VII

Ferran VII va utilitzar tots els instruments constitucionals, com el dret de vot, per frenar les reformes i per oposar-se a les Corts. Va provocar l’escissió entre els liberals moderats i els exaltats.

Fi del Trienni Liberal i Retorn a l'Absolutisme

El motiu de la fi del Trienni Liberal va ser l’àmplia repercussió a l’àmbit internacional que va tenir el triomf dels liberals. La nova etapa del regnat de Ferran VII es va caracteritzar per la persecució implacable contra els liberals i la constitució de 1812 va ser novament abolida.

Successió i Regència

Ferran VII va tenir una filla, Isabel. El 1833, a la mort de Ferran VII, Isabel va ser proclamada reina, i la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència.

Preguntas frecuentes

Quan va abolir Ferran VII la Constitució de 1812?

Ferran VII va signar el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual abolia la Constitució de 1812 i tota l'obra legislativa de les Corts de Cadis.

Qui va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812?

El comandant Rafael de Riego va protagonitzar un pronunciament liberal, juntament amb una part de l'exèrcit, que el va obligar a jurar la Constitució de 1812.

Qui va succeir Ferran VII i qui va ser la regent?

Isabel va ser proclamada reina el 1833, a la mort de Ferran VII, i la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència.