Els Decrets de Nova Planta i el nou model d'Estat

Els Decrets de Nova Planta

Quan Felip V va pujar al tron (després de la mort de Carles II) va implantar els Decrets de Nova Planta, entre el 1707 i el 1716, als regnes d’Aragó, Mallorca i Catalunya. Aquests consistien en:

• La implantació de l’organització politicoadministrativa de Castella a tots els territoris de la Corona d’Aragó. Amb això, aquests perderen la seva sobirania i s’hagueren de sumar al model uniformador i centralista espanyol (a excepció de Navarra i el País Basc, els territoris de Castella i Aragó constituïren una única estructura homogènia d’Estat).
• L’abolició de les corts dels diferents regnes (desapareix, així, el Regne de Mallorca), integrant-les a les de Castella, passant a anomenar-se les Corts d’Espanya. Aquestes només es reunien a petició del monarca i per jurar fidelitat a l’hereu.
• La supressió del Consell d’Aragó, de tal manera que el Consejo de Castilla assumí les seves funcions.

Novetats en el model administratiu de l’Estat

• Creació de les Secretaries: (semblant als actuals ministeris), encapçalades per secretaris nomenats i destituïts pel mateix rei: Secretaria d’Estat, Secretaria d’Afers Estrangers, de Justícia, de Guerra i Marina i d’Hisenda.
• El lloc de funcionari: encarregats de dur a terme i fer complir les ordres del rei i controlar l’administració.
• Demarcacions provincials i Reials Audiències: fou una de les conseqüències de la reorganització del territori i de l’eliminació dels antics virregnats. Aquestes noves delimitacions estaven governades per capitans generals, els quals tenien atribucions militars, administratives i judicials.
• La figura de l’intendent: un funcionari que depenia directament del rei. Aquests gaudien d’amplis poders i s’encarregaven de la recaptació d’impostos i la dinamització econòmica del país, així com de controlar les autoritats locals i impulsar el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i la indústria.

Reorganització de la Hisenda

Es va dur a terme una reorganització de la Hisenda. Una de les propostes per tal de sanejar l’economia del país fou que cada habitant pagués una contribució en funció de la seva riquesa, inclosos els estaments de l’elit (noblesa i clero). Així s’imposà una quota fixa que es repartia entre tots els ciutadans: l’equivalent i la talla a València, l’única contribució a Aragó i el cadastre a Catalunya.