La defensa de la llibertat a l'antiga Grècia

16. Fins a tal punt van ser més felíços que son pare, sent encara xiquets, perquè aquell, encara que va ser causant de moltes coses bones per a tots els homes en imposar-se una vida penosa, plena de rivalitats i ambiciosa, va castigar els demés que eren injustos, i a Euristeu, encara que era enemic (seu) i havia faltat contra ell, no va ser capaç de castigar-lo. I els seus fills, gràcies a aquesta ciutat, van veure en el mateix dia la seua pròpia salvació i el càstig dels (seus) enemics.
17. En efecte, molt hi havia per a que els nostres avantpassats lluitaren per la justícia amb/ servint-se del mateix criteri. Perquè el principi de la (seua) vida (va ser) justa, doncs no havien ocupat cap terra aliena, com molts, després d'haver arribat de totes parts i d'haver-ne expulsat d'altres, sinó que, com que eren autòctons, havien rebut aquesta (terra) com a mare i com a pàtria.
18. I (foren) els primers i els únics en aquell temps que, després d'expulsar les dinasties d'entre ells mateixos, van instaurar una democràcia, perquè pensaven que la llibertat de tots era la major uníó, i, després de fer comunes per a uns i per a altres les esperances a partir dels perills (i.E: després de fer partícips uns i altres de l'interès nascut del perill), vivien com a ciutadans amb l'esperit lliure.
19. Perquè honoraven els bons i castigaven els dolents per llei, perquè pensaven que era un acte propi de bèsties ser dominats per uns i per altres amb violència i que als homes els correspon determinar la justícia amb la llei, i convèncer amb la paraula, i servir a aquestes amb fets, governats per la llei i adoctrinats per la paraula.
20. I, com que, per cert, també eren bons per naturalesa i reconeixien la igualtat, els avantpassats dels que ací jeuen van realitzar moltes coses belles i admirables, i també els nascuts d'aquells han deixat per tot arreu inoblidables molts grandiosos trofeus. Perquè van combatre sols en favor de tota l'Hèl·lade contra moltes miríadés de bàrbars.

22. I encara entre ells s'havia instal.Lat semblant opinió sobre la ciutat a partir dels fets anteriors: que, si marxaven abans contra una altra ciutat lluitarien contra aquells i contra els atenesos, perquè (aquestos, els atenesos) anirien a ajudar zelosament els que foren agredits; però que, si primer venien ací, cap altre dels (pobles) grecs s'atrevirien, per salvar els demés, a establir una enemistat evident contra aquells en defensa d'aquestos.

21. Doncs el rei d'Àsia, que no estava content amb les riqueses adquirides, sinó que esperava esclavitzar també Europa, va desplegar un exèrcit de cinquanta miríades, i, pensant que, tant si obtingueren aquesta ciutat com amiga voluntària com si la sotmeteren com involuntària (i.E: tant si aconseguien de grat aquesta ciutat com si la sotmeteren per la forca), dominarien fàcilment la majoria dels grecs, partiren cap a Marató, pensant que així (els grecs) estarien molt privats d'aliats, si creaven el perill quan encara l'Hèl·lade estava en desacord sobre de quina manera calia refusar els atacants.

23. En efecte, ells (els bàrbars) pensaven això. Però els nostres avantpassats, com que no per càlcul coneixien els perills de la guerra, sinó que creien que la mort gloriosa deixava una fama immortal sobre les bones (accions), no van témer la multitud d'enemics, sinó que confiaren més en el propi valor. I, com que s'avergonyien de que els bàrbars estigueren en el seu país, no van esperar qu els aliats (ho) saberen ni (els) ajudaren, ni van pensar que era necessari estar agraïts als altres per la salvació, sinó els demés grecs a ells mateixos (els havien de donar les gràcies).
24. Sabent tots això amb la mateixa opinió (i.E: unànimement), uns pocs s'enfrontaren a molts, doncs consideraven que a ells, com a tots, els arribava morir, i estar entre els bons com a pocs, i que tenien les ànimes alienades per la mort, i que anaven a deixar un record propi per (aquestos) perills. I pensaven que aquells que no guanyaren sols tampoc podrien (vèncer-los) amb aliats, i que, si eren derrotats moririen poc (temps) abans dels altres, i, si guanyaven alliberarien també els altres.
25. Després de comportar-se com homes valents, de menysprear les (seues) persones, de no estimar la vida en favor de la virtut, i perque respectaven més les seues pròpies lleis que temien el perill per part de l'enemic, erigiren en la (terra) d'ells, en favor de tota l'Hèl·lade, un trofeu dels bàrbars que s'havien llançat contra la terra aliena per riqueses, més enlla dels límits del (seu) país.

28. I el que (és) la major prova de la multitud: doncs, encara que li fóra possible transportar l'exèrcit d'infanteria des d'Àsia a Europa amb mil naus, no (ho) va voler, perquè pensava que la pèrdua de temps, per a ell, seria molta (molt gran).