Deficit, deute públic i polítiques econòmiques

Es parla de deficit quan els pagaments superen els ingressos i el balanç per tant és negatiu. En cas contrari es parla de superàvit.

El deute públic és el valor total de bons o títols de deute emesos per l'estat a les mans del públic. És l'estoc o fons de passius de l'estat. El deficit és un flux de nou deute contret quan l'estat gasta més del que recapta en impostos.

Enfocament clàssic o monetarista (supòsits de partida): les economies tenen mecanismes autocorrectors que eliminen els desajustos i fan innecessària la intervenció estabilitzadora estatal. Les economies tendeixen a llarg termini cap al ple ús dels recursos productius.

(El paper del sector públic): limitar la despesa pública en la mesura que es pugui, el pressupost públic s'ha de mantenir equilibrat anualment.

Enfocament keynesià (supòsits de partida): tal com va evidenciar la crisi de 29 no hi ha un mecanisme automàtic que faci que l'economia tendeixi sempre cap al ple ús dels recursos. Els preus i els salaris no són tan flexibles com defensaven els clàssics. Especialment les rigideses a la baixa dels salaris dificulten els ajustos. (El paper del sector públic): davant d'una recessió motivada per una demanda agregada insuficient el sector públic ha d'invertir manipulant les despeses i els impostos. El pressupost s'ha d'equilibrar al llarg del cicle econòmic. Durant les recessions es pot incorrer en deficits temporals.

- Durant les recessions per la caiguda de l'activitat les transferències públiques augmenten els ingressos impositius i els disminueixen, la qual cosa fa que el deficit pressupostari s'incrementi (o que el superàvit disminueixi).

- Durant les expansions passa el contrari, en disminuir la desocupació i augmentar els nivells de renda i producció, les transferències públiques descendeixen i s'incrementen els ingressos impositius, així es dóna lloc a una disminució del deficit pressupostari (o a un augment del superàvit).

El deficit cíclic és la part del deficit pressupostari que varia amb el cicle econòmic: durant les recessions hi haurà deficit i en les expansions, superàvit.

El deficit estructural és la part del deficit pressupostari que és independent del cicle econòmic i es deu a desajustos estructurals entre els ingressos i les despeses públiques.