Definició i Característiques de la Malaltia Terminal

Quan la malaltia es torna incurable i terminal, els nostres objectius com a sanitaris seran: alleujar els dolors físics i morals, mantenint la qualitat d'una vida que s'esgota i evitant emprendre o continuar accions terapèutiques sense esperança, inútils o obstinades. Ajudant el malalt fins al final amb el respecte que mereix la dignitat humana.

Definició de Malaltia Terminal que Proposa Lasagna

“L'estat de malaltia la presència de la qual provoca en la ment del metge, el pacient i la família una expectativa de mort com a conseqüència directa de la pròpia malaltia”.

“La malaltia incurable és la que, amb els coneixements mèdics actuals, no té possibilitats de curació, però el pronòstic de vida del malalt pot ser més o menys llarg”.

Característiques de la Malaltia Terminal

La Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) recull les característiques que han de concórrer en la malaltia terminal per a que pugui ser considerada com a tal:

• Presència d'una malaltia avançada, progressiva i incurable.
• Falta de possibilitats raonables de resposta al tractament específic: les cures pal·liatives no pretenen allargar la vida amb mesures extraordinàries ni escurçar-la per mitjà de cap eutanàsia; senzillament, la respecten i ajuden el malalt fins al final.
• Presència de problemes o símptomes intensos, múltiples, multifactorials i canviants.

Gran impacte emocional en el pacient, en la família i en l'equip terapèutic, molt relacionat amb la presència, explícita o no, de la mort. La família té un doble paper:

• Donadora: necessari educar i formar els familiars en la cura del pacient i sobre pautes d'actuació en diferents situacions. Tenir una tasca concreta en relació amb la cura del malalt li fa disminuir l'impacte emocional.
• Receptora: necessari reconèixer les pors i temors que sorgeixen en els familiars i ser capaços de donar el suport que necessiten.

Pronòstic de vida inferior a 6 mesos: només importància estadística, donar un límit de vida és irreal, insegur i inútil. Farem tot el que estigui al nostre abast per mantenir la millor qualitat de vida possible fins al final.

Fases en el Procés de la Mort

1. Negació o Rebuig de la Veritat

• “No, jo no, no pot ser veritat”
• Els malalts responen negant la realitat com un mecanisme de defensa per reduir l'ansietat, quan el shock inicial comença a desaparèixer.
• Permet donar-li temps per anar assimilant la nova situació.
• Alguns desconfien del diagnòstic, els du a consultar amb diferents metges.
• S'ha de respectar el procés d'assumpció de la malaltia. És l'equip metge qui ha de decidir en quina mesura és necessari facilitar al pacient evidències de la seva situació.

2. Ira, Ràbia, Reconeixement de la Veritat

• “Per què jo?”
• El pacient va assumint la realitat del seu estat i sorgeixen sentiments de ràbia per la impotència, i de ressentiment i agressivitat cap als altres (sobretot cap als qui més estima).
• Tot li molesta i s'enfada amb facilitat.
• Fase difícil d'afrontar per la família, amics i personal sanitari.
• Família i professionals sanitaris han de tenir paciència i comprendre abans de jutjar. No s'ha de prendre l'agressivitat com quelcom personal. Evitarà respondre a l'agressió amb una altra agressió. Respondrà fent-li veure que comprèn que es senti malament i posant-se a la seva disposició.
• El malalt que es sent respectat i comprès, que rep atenció i temps, prest baixarà la veu i reduirà el seu enuig.