Definició de Conflicte Armat i Responsabilitat de Protegir

Definició i criteris del conflicte armat

Un conflicte armat es defineix per l'existència de víctimes. Molts opinen que a partir de 100 morts parlem de conflicte armat, però és molt difícil quantificar quanta gent ha mort. Hi ha dues bases rellevants que es poden utilitzar:

• Per una banda, l’Escola de Cultura de la Pau (UAB), que elabora un informe anomenat Alerta!.
• Per l’altra banda, l’Uppsala Conflict Data Program, les dades del qual són utilitzades pel SIPRI.

Intensitat dels conflictes armats

Pel que fa a la intensitat dels conflictes armats, segons el SIPRI, almenys una de les parts implicades ha de ser un Estat i hi ha d’haver un mínim de 25 morts. Per altra banda, l’Escola de Cultura de la Pau considera el mateix, però estableix que, en comptes de 25 morts, n'hi ha d'haver un mínim de 100.

En el que sí que coincideixen és que un conflicte armat d'alta intensitat (segons l'ECP) o major (segons el SIPRI) ha de tenir un mínim de 1.000 morts.

Actors i impacte segons l'ECP

L’ECP considera que no cal que un dels actors sigui un Estat; poden ser dues bandes de traficants o organitzacions paramilitars. També considera que un conflicte armat ha de comportar un greu impacte en el territori i en la seguretat humana (ferits, violència sexual, disrupció dels serveis bàsics, etc.).

La Responsabilitat de Protegir (R2P)

La Responsabilitat de Protegir és un deure polític i moral que assumeixen els països d'intervenir i actuar en cas que es produeixin quatre situacions: genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat o crims de guerra. Els Estats tenen la responsabilitat de protegir la seva població i la dels altres països si passen aquestes quatre coses. Ho fan en tres fases: prevenció, resposta i reconstrucció o resolució.

Pilars de la responsabilitat de protegir

1. Primer pilar: Tot Estat té la responsabilitat de protegir la població que resideix dins de les seves fronteres d’aquests crims en totes les fases. Atès que la majoria de la gent en els conflictes interns mor a mans del seu propi govern, tots han d'assumir la seva responsabilitat de protecció. Els Estats han de ser prou estables, democràtics i forts.
2. Segon pilar: Tots els Estats s’obliguen moralment a ajudar els altres Estats perquè puguin dur a terme el primer pilar mitjançant la cooperació entre Estats i Organitzacions Internacionals (OI).
3. Tercer pilar: Si no es compleix el primer pilar ni s’accepta l’ajuda del segon i està morint gent, hi ha un dret i un deure d’intervenció d’un altre país. Com a compromís polític, la comunitat internacional té el deure d’intervenir sempre que hi hagi una resolució del Consell de Seguretat.

Intervenció militar i dret d'ingerència

Existeix el dret d’intervenir i el deure de protegir la població civil malgrat tractar-se d'un conflicte intern. El deure de protegir és superior al de no participar, tot i que no està recollit a la Carta de les Nacions Unides.

La intervenció humanitària té un encaix complex en el Dret Internacional Públic (DIP), ja que aquest prohibeix l’ús de la força. L’únic cas en què la intervenció encaixa dins del DIP és quan hi pot haver una amenaça a la pau i la seguretat internacional. Antigament, no es concebia que matar la població civil ho fos, però posteriorment es va començar a considerar que sí.

Amb el canvi dins de l’entorn de les Nacions Unides, es comença a veure que el patiment humà és un motiu d'amenaça a la pau i la seguretat internacional. Aquest és el canvi de mentalitat a partir dels anys 90: es passa de protegir la sobirania dels Estats i la integritat territorial a protegir la població.