L'Estat: Definició, Tipus d'Organització Política i Fronteres

L'Estat: Definició i Elements Constitutius

Organització política i administrativa d’un territori independent.

Elements Constitutius de l'Estat

• Territori (amb uns límits: fronteres): base física.
• Població: ciutadans.
• Sistema polític i jurídic:
  • Regula la forma de govern.
  • Fixa els límits dels poders.
  • Defineix les relacions entre els poders.
  • Defineix les relacions entre els poders i els ciutadans.

Diversitat dels Estats al Món

Actualment, al món hi ha més de 200 estats amb diferències importants respecte a:

• Extensió:
  • Macroestats (més de la meitat de les terres emergides). Ex.: Rússia, EUA, Canadà, Brasil, Austràlia.
  • Microestats. Ex.: Mònaco, Andorra.
• Població. Ex.: Xina, Índia.
• Capacitat econòmica.
• Potència militar.

Tipus d'Organització de l'Estat

Estat Unitari

• Organitza l’administració de manera centralitzada.
• Els representants del govern es limiten a complir les directrius donades des del poder central.
• La sobirania és indivisible. Els territoris que configuren l’estat no tenen cap autonomia política, econòmica ni administrativa.
• Clara tendència a l’uniformisme lingüístic i cultural.
• Ex.: França, Dinamarca, Portugal.

Estat Federal

• Administració descentralitzada amb competències compartides entre el govern central i els estats federats.
• La sobirania és compartida, tot i que pertany a l’estat central com a dipositari i es manté indivisible.
• L'Estat central intervé en: política econòmica, relacions exteriors i defensa.
• Model que facilita el desenvolupament del pluralisme cultural.
• Ex.: Alemanya, Suïssa, EUA.

Estat Mixt o Descentralitzat

• Model a mig camí entre el federal i l’unitari.
• A les diverses regions o nacionalitats se’ls reconeix un cert grau d’autogovern, però no de sobirania política.
• Ex.: Espanya.

Les Fronteres: Límits i Sobirania Territorial

Línies imaginàries de separació entre estats i instrument geogràfic de diferenciació.

Origen i Evolució del Concepte

El concepte neix a Europa al segle XVIII, vinculat al projecte nació-estat i als nacionalismes del segle XIX.

Estat de les Fronteres

• Fronteres consolidades.
• Fronteres en procés de discussió (generadores de conflictes). Ex.:
  • Índia – Pakistan
  • Hongria – Romania
  • Equador – Perú

Tipus de Fronteres

• Frontera Natural: Segle XVII, França.
• Frontera Nacional: Nacionalisme alemany, segle XVIII.
• Frontera Contractual:
  • Com a resultat del colonialisme o d’un conflicte bèl·lic. Ex.: Estats africans.
  • Frontera de traçat geomètric: Seguint línies de paral·lels i meridians. Aplicades a territoris oberts i poc poblats. Ex.: EUA – Canadà; Líbia – Egipte.

Fronteres i Sobirania

Sobirania sobre la Terra (Sòl i Subsòl)

Sobirania sobre el Mar

• Aigües territorials: 12 milles marines a partir de la costa (sobirania total).
• Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) per explotar recursos naturals i desenvolupar activitats econòmiques:
  1. 200 milles marines (370 km).
  2. Plataforma continental a menys de 200 m de profunditat (es pot estendre a 350 milles de la costa, fet que sovint genera conflictes entre estats).

Sobirania sobre l'Aire

• Sobirania total per sobre de la terra i de les aigües territorials (entre 40 i 160 km). L’aviació vola sovint entre 9 i 10 km.
• Problema: congestió de satèl·lits en zones tropicals per damunt dels 300 km.