Deformacions Fràgils: Falles, Diàclasis i Metamorfisme

Deformacions Fràgils: Falles i Diàclasis

Les deformacions fràgils es produeixen davant de qualseol esforç.

Diàclasis (Fractures sense desplaçament)

Les diàclasis són fractures sense el desplaçament dels blocs (fissures o esquerdes). Tenen gruix, extensió, profunditat i forma variables. També es poden formar per deshidratació.

Falles (Fractures amb desplaçament)

Les falles són fractures on els blocs es desplacen al llarg del pla de fractura. En superfície poden tenir dimensions i magnituds diverses. No són molt profundes a causa de la plasticitat.

Parts d'una Falla

• Bloc aixecat i enfonsat: Blocs rocosos que es desplacen al llarg del pla de falla.
• Pla de falla: Superfície de fractura al llarg de la qual es desplacen els blocs.
• Estries de falla: Formades per xocs, ens indiquen la direcció i el sentit del desplaçament.
• Mirall de falla: Superfície plana a causa de la fricció i la fractura.
• Cabussament: Angle del pla de falla respecte a l'horitzontal. Aquest angle pot ser de 0 a 90º.
• Línia de falla: Zona on el pla de falla talla la superfície del terreny.
• Salt de falla: Distància que ha arribat a desplaçar-se un bloc sobre l'altre.

Tipus de Falles

• Normal o directa: El pla de falla s'inclina cap al bloc enfonsat (extensió). Vertical: 90º.
• Inversa: El pla de falla s'inclina cap al bloc aixecat (<45º). Sovint associada a encavalcaments (compressió).
• De direcció: Els dos blocs estan al mateix nivell, amb desplaçament horitzontal i paral·lel a la línia de falla (cisalla).
• Obliqua: Desplaçament en diagonal o en oblic (extensió i cisalla).
• Falla de tisores: Desplaçament rotacional (compressió o cisalla).

Sistemes de Falles

• Fossa tectònica o Graben: Blocs progressivament enfonsats cap a l'interior, formant una fossa o vall (extensió).
• Massís tectònic o Horst: Blocs progressivament més elevats (compressió).

Metamorfisme: Transformació de Roques

El metamorfisme és la transformació d'un tipus de roca en un altre. Les roques metamòrfiques estan formades a partir d'una roca mare (protòlit).

És un procés geodinàmic intern que requereix un període de temps elevat. Les variacions de pressió (P) i temperatura (Tª) provoquen un canvi en l'estructura i en la composició de les roques (protòlit → roca metamòrfica).

Nota: La diàgenesi es produeix a Tª < 200ºC i P a 6 km de profunditat.

Factors del Metamorfisme

Temperatura (Tª)

La temperatura es regeix pel gradient geotèrmic. La mitjana és de 30ºC/km, però varia segons la zona:

• Dorsals i zones d'orogènesi: 100ºC/km.
• Fosses i zones intraplaca: 6ºC/km.

Altres fonts de calor inclouen la interacció amb intrusions magmàtiques, la fricció entre plaques litosfèriques, la calor residual i la desintegració de minerals radioactius.

Pressió (P)

El gradient de pressió en fondària inclou diversos tipus:

• Pressió litostàtica o de càrrega: Genera l'ordenació de les partícules.
• Pressió poral: Pressió oposada als porus de les roques.
• Pressió total: P. litostàtica + P. poral.

També hi ha pressions dirigides pel moviment de les plaques tectòniques. Les roques implicades tendeixen a plegar-se.