L'Estat del Benestar: Models i Perspectives

Granovetter: La incrustancia social de la vida econòmica

Segons Granovetter, l'Estat del Benestar (EB) legitima el capitalisme avançat. Sotelo identifica tres components bàsics del model socialdemòcrata de l'EB:

1. L'abandonament de l'economia de mercat comporta l'acumulació de riquesa en menys persones.
2. Capacitat de dur a terme una reforma continua del capital (mà d'obra).
3. Conduccions socioeconòmiques que permeten superar el mercat tradicional d'Estat social per arribar a un de Benestar.

Dunlop: El sistema de relacions industrials

Dunlop defineix tres dimensions estructuradores: el triangle d'actors, tres factors ambientals i la ideologia o filosofia. Per a Dunlop, la "industrialització social" és la fi comuna a perseguir per totes les societats. La lògica general i universal d'aquest procés es basa en la força del treball, l'esclat de la societat, el consens social i la industrialització mundial.

Montoya: El poder normatiu de l'Estat en matèria laboral

A l'Estat li correspon definir els drets bàsics del treball, consolidats constitucionalment.

Williams: El concepte liberal d'Estat del Benestar

Williams defineix tres mètodes de seguretat social:

1. Seguretat social per a les necessitats bàsiques.
2. Assistència social nacional per a casos especials.
3. Seguretat voluntària per a les addicions a les provisions bàsiques.

Rehfeld: Classificació de tipus de sindicats

Rehfeld classifica els sindicats en tres tipus:

1. Sindicats de classe: Estructurats en funció d'un interès i una consciència de classe (França, Itàlia, Espanya).
2. Sindicats econòmics: No es mouen per interessos ideològics o de classe (Japó, Nord-amèrica).
3. Sindicats de concertació: Tracten d'aconseguir objectius econòmics i socials més amplis, operant dins d'una xarxa de negociació tripartida sòlidament establerta i promovent debats i la participació a nivell nacional (Alemanya i països escandinaus).

Montoya defineix tres models diferents:

1. Model germànic: Els drets i deures fonamentals es recullen en les constitucions i els estatuts nacionals.
2. Model anglo-irlandès: Les relacions industrials es caracteritzen per un comportament voluntari i una mínima intervenció estatal.
3. Model nòrdic: Països amb un sistema de regulació conjunta sòlidament establert.

Miguelez: Crisi de l'ocupació i cohesió

La cohesió social està directament connectada amb el model d'ocupació. Les funcions bàsiques de l'EB premien els "millors" a part de l'Estat i les polítiques d'ocupació, i donen subvencions als "que no arriben", evitant conflictes socials. La falta de solidaritat col·lectiva i l'individualisme són la principal causa de la crisi de l'EB i la falta de cohesió social. S'introdueix el terme microcorporativisme, que implica la consolidació de la cohesió social en extractes acomodats i estabilitzats.