Ús del català: Administració, Educació, Mitjans i Cultura

Ús del català als diferents àmbits: Administració i justícia

L'Estatut de Catalunya i la Llei de normalització lingüística balear estableixen el català com la llengua normal de les administracions d'aquests territoris. Els dos textos estableixen el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català i en espanyol a qualsevol administració. També es reconeix el dret dels ciutadans d'enviar escrits en català als òrgans constitucionals i als òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal (Govern espanyol, Parlament, Tribunal Suprem, etc.). Pel que fa al País Valencià, en el darrer estatut s'estableix el dret dels ciutadans d'adreçar-se a l'administració en català i a rebre-hi resposta. Cap estatut fa cap regulació de les llengües oficials en l'àmbit de la justícia. Només l'Estatut de Catalunya estableix el dret de tothom d'utilitzar el català en les relacions amb la justícia, el notariat i els registres. El català s'obre camí molt lentament en el món judicial.

Educació

A Catalunya i a les Balears s'ha adoptat un model lingüístic segons el qual el català és la llengua vehicular principal. Al País Valencià s'ha seguit un model radicalment diferent en el qual els pares poden triar la llengua d'escolarització dels fills (poden triar entre català com a llengua vehicular, castellà i programes mixtes). L'administració valenciana sovint ha ofert places d'ensenyament en català per sota de la demanda. A Andorra, hi coexisteixen diversos sistemes educatius: l'Escola Andorrana pública, amb el català com a llengua principal i una forta presència del francès com a L2; les escoles congregacionals, amb el català com a llengua vehicular; el sistema espanyol, amb el castellà com a llengua docent; i el sistema francès, amb escoles que funcionen en aquest idioma. A la Franja de Ponent, en canvi, el català no és més que una assignatura optativa en el marc d'una escola totalment en castellà. A l'Alguer i la Catalunya del Nord hi coexisteixen la docència del català com a assignatura optativa i algunes iniciatives d'educació en català en règim d'immersió total o parcial. Les aules d'acollida van destinades a facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana i la incorporació ràpida i personalitzada de l'alumnat nouvingut al centre. S'ha demostrat que la immersió és l'únic model educatiu de territoris amb cooficialitat que garanteix el domini de les dues llengües oficials. Les universitats segueixen grosso modo el mateix model lingüístic del territori on es troben. Es va constituir la Xarxa Vives d'Universitats, que actualment ja n'agrupa vint-i-una. L'objectiu d'aquesta xarxa és potenciar les relacions entre els diversos territoris catalanoparlants en els àmbits cultural i lingüístic.

Mitjans de comunicació

Entre els canals televisius de més pes social a Catalunya hi trobem el canal de notícies 3/24.cat, o els canals generalistes TV3 i 8tv; IB3 a les Illes Balears o À Punt al País Valencià. Pel que fa a la ràdio, les diverses emissores públiques autonòmiques de Catalunya (iCatfm, Catalunya Informació, Catalunya Música, Catalunya Ràdio...), de la Comunitat Valenciana (À Punt), i de les Illes Balears (IB3), juntament amb algunes emissores privades (Rac1, FlaixFM...). El català a la premsa escrita representa el 20% de la difusió total de premsa quotidiana. També és present a la xarxa amb diaris com Ara, El Punt Avui i el Diari de Balears. A més, cal afegir-hi unes 250 revistes i publicacions especialitzades. La presència del català a internet és bona: està entre les 20 llengües amb més presència a Internet. Pel que fa a les noves tecnologies, el 90% de dispositius mòbils tenen la configuració i la correcció ortogràfica en català.

Cultura

La creació literària en català compta amb textos escrits, ininterrompudament, des del segle XII i actualment disposa de més de 1.200 autors literaris vius. Destaca la bona situació de la música en català (1050 discos) i del món editorial (més d'11.000 llibres) el 2016. En l'àmbit empresarial, de consum i de serveis constatem, com a dades negatives, que l'ús del català és molt minoritari en el món empresarial; les activitats econòmiques i socials es realitzen majoritàriament en castellà, també en el món patronal i sindical. L'etiquetatge en català encara és molt baix (hi ha molts entrebancs).