L'Era del Colonialisme: Exploració, Conquesta i Imperi

Conquesta, Organització i Explotació Colonial

Exploració i Conquesta

A mitjan segle XIX, gran part d'Àfrica, d'Àsia i dels oceans era desconeguda. Les primeres expedicions europees van ser portades a terme, principalment, per britànics i francesos. Entre els exploradors més prestigiosos van destacar els britànics Livingstone i Stanley, i el francès Brazza, que van recórrer i cartografiar l'Àfrica central. Després d'explorar el territori, es va dur a terme la conquesta. Els europeus van utilitzar les rivalitats de les tribus per a mantenir-les dividides i per a reclutar tropes al seu servei.

L'Organització Colonial

Una vegada la colònia ja estava controlada militarment, s'organitzava la seva administració política i econòmica.

• Colònies d'explotació: destinades a l'explotació econòmica. S'utilitzaven els territoris per a plantar o per explotar jaciments. La metròpoli tenia un monopoli sobre l'explotació i el comerç de la colònia. La metròpoli exercia una política d'ocupació.
• Colònies de poblament: eren colònies que rebien una nombrosa població europea que emigrava per establir-se d'una manera permanent (colons). En l'Imperi Britànic, les colònies de poblament van rebre el nom de dominis. El Canadà va assolir el rang de domini el 1867.
• Protectorats: eren territoris en els quals hi havia estats estructurats amb reconeixement internacional.

Construcció del Canal de Suez (1869): un pas estratègic entre el Mediterrani i el mar Roig, que permetia l'accés a l'Índia sense necessitat de rodejar Àfrica.

Els Grans Imperis Colonials

El Repartiment del Món

El 1870, les grans potències europees controlaven quasi tota Àfrica i tota Àsia, la major part de les illes de l'oceà Pacífic i d'Oceania, i amplis territoris de l'Amèrica del Nord.

En trenta anys, els europeus van aconseguir el domini total d'Àfrica. El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es va decidir les normes i les zones a ocupar de cada territori. La Xina oferia un immens mercat al qual tots volien accedir. Les guerres de l'opi (1840-1860) van forçar l'obertura d'alguns ports de l'Imperi xinès al comerç exterior i a l'entrada d'interessos occidentals a l'explotació de les seves riqueses. La intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes socials, com la dels bòxers el 1899.