Del Pictorialisme a la Nova Objectivitat: L'Evolució de l'Art Fotogràfic

El Pictorialisme: La Fotografia com a Art

El Pictorialisme sorgeix com a reacció a la fotografia d'aficionats, considerada vulgar i nascuda amb la comercialització de la càmera fotogràfica instantània de Kodak. Apareix també per fer front a la controvèrsia existent sobre si la fotografia podia ser art o no. Aquest moviment pretén oferir una visió de les imatges fotogràfiques com a objectes artístics únics.

Es contraposa a la fotografia academicista, reivindicant els valors propis de la fotografia per a la realització d'obres d'art. Els fotògrafs destacaven la sensibilitat i la inspiració dels autors, atorgant un paper secundari als coneixements tècnics.

Per aconseguir-ho, incorporaven elements que no corresponien a les càmeres fotogràfiques utilitzades, arribant a aprofitar objectius molt antics i imperfectes o, fins i tot, la cambra fosca sense objectiu. Utilitzaven paper especialment adequat per a les seves manipulacions. S'afegia carbó, bromoli, goma bicromada, entre altres pigments, a les emulsions amb el propòsit d'obtenir fotografies similars al dibuix o al gravat. L'objectiu principal era aconseguir un resultat diferent del de les imatges tradicionals.

Henry Peach Robinson (1830-1901)

Va obrir un estudi fotogràfic el 1857. Inicialment, va aplicar a les seves imatges les idees de la fotografia academicista, aportant-hi una mica més de lirisme. En la seva obra destaca la influència del Romanticisme i va ser un dels grans lluitadors a favor de la immersió de la fotografia en el món de l'art.

És autor d'alguns tractats sobre l'art fotogràfic, com ara Pictorial Effect in Photography (1869) i Picture Making in Photography (1884), on defensa la ruptura de l'automatisme en fotografia i la seva elevació a la categoria d'art.

La Fotografia Directa: Puresa i Nitidesa

A començaments de segle, es comencen a sentir veus que aposten per la superació de la fotografia que imita l'estil de la pintura contemporània. Emergeix, aleshores, un estil nou anomenat Fotografia Directa, que proposa imatges sense manipulacions ni efectes de cap tipus, defensat per fotògrafs com Alfred Stieglitz i Paul Strand. Es proposa que la fotografia es desentengui de la imitació de la pintura i accedeixi a l'estatus d'art modern.

Aquest estil fuig dels trucs utilitzats pel Pictorialisme per celebrar la bellesa de la tonalitat i el detall. Defensa la fotografia pura, la nitidesa de les imatges i la profunditat de camp.

Alfred Stieglitz (1864-1946)

Va aconseguir superar les barreres imperants durant l'època, com per exemple el fet que només es poguessin prendre fotos a plena llum del dia. Va investigar i va obtenir un negatiu perfecte amb una exposició de 24 hores. Va lluitar incansablement a favor del reconeixement de la fotografia com a art. Fou fundador i editor de revistes com Camera Work i Camera Notes.

La Nova Objectivitat Alemanya

A Alemanya sorgeix una escola de pintura que estableix els seus fonaments en l'objectivitat de l'estil i del contingut, i tracta de trencar amb la pintura expressionista. En fotografia, aquest moviment pretén agrupar fotògrafs que dirigeixen la seva mirada cap a la tècnica i l'expressió precisa del món contemporani amb una voluntat de ruptura i d'innovació.

Es recolzen en les qualitats inherents al medi fotogràfic:

• Precisió de la posada a punt i profunditat de camp.
• El primer pla que aïlla l'objecte.
• La llum que genera la forma.