Delacroix: La Llibertat Guiant el Poble - Romanticisme i Revolució

La Llibertat guiant el poble

1. Documentació General

Títol: La Llibertat guiant el poble.
Autor: Delacroix, Eugène (1798-1863)
Cronologia: 1830.
Estil: Romanticisme.
Tècnica: Oli.
Suport: Tela; 2,60 m x 3,25 m.
Localització actual: Museu del Louvre, París.
Tema: Testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurrecció popular que tingué lloc el juliol del 1830 a París i que desembocà en la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.

2. Anàlisi Formal

Elements plàstics

Les pinzellades mostren una gran desimboltura i ondulació. El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l'esquerra ressalten per damunt de la predominança de les tonalitats ocres i grises del conjunt. Els tres elements, així destacats, creen una línia recta imaginària que forma un eix central.

Els tres elements són prioritzats, també, per la llum irreal del quadre, que il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos del nen del seu costat, el moribund de la jaqueta blava, el mort del marge inferior esquerre i les mans i mitja cara de l'home del barret.

El tractament del color i de la llum se supediten a un objectiu més important: potenciar el moviment.

Composició

La composició d'aquesta obra remet a El rai de la Medusa de Géricault, ja que les figures s'emmarquen dins d'una piràmide ascensional de la qual s'ha substituït el drap del nàufrag per l'ensenya francesa, enlairada per la Llibertat. Els dos morts de primer terme també mantenen un paral·lelisme amb els cossos sense vida que s'aprecien en primer pla a l'obra de Géricault; fins i tot les cames alçades del difunt del marge esquerre semblen inspirar-se en les del finat de la banda oposada d'El rai de la Medusa.

Si els personatges del rai s'allunyen de l'espectador per mitjà de moviments provocats per la visió del vaixell que els ha de rescatar, a l'obra de Delacroix l'acció es dirigeix cap a l'observador, a punt ja d'englobar-lo, com si ningú no pogués quedar-se indiferent amb relació a aquesta.

L'escena, plena de tensió i impetuositat, té lloc als carrers de París; les torres de Nôtre-Dame al fons així ho corroboren. La figura femenina central és una al·legoria de la Llibertat i duu un fusell amb la baioneta calada en una mà, mentre que amb l'altra enarbora la bandera francesa i guia els combatents. La segueixen, a l'esquerra, un representant de la burgesia amb barret de copa i arcabús (segurament un autoretrat del mateix Delacroix) i un membre de la menestralia que branda un sabre; i a la dreta, el representant de la joventut, un timbaler, armat amb dues pistoles.

Estil

Delacroix fou la gran figura del romanticisme pictòric francès i segurament també de l'europeu. L'artista francès mostrà una gran admiració per Miquel Àngel i la terribilità dels seus personatges i la va plasmar excepcionalment als seus quadres.

Pel que fa al color, aprecià el tractament que en feren els membres de l'escola veneciana (Giorgione, Ticià...). Però, si valorà algun pintor per damunt de tots, aquest fou Rubens per la vitalitat desbordant i per la profusió decorativa.

D'altra banda, no es pot oblidar que Delacroix s'inspirà en El rai de la Medusa de Géricault a l'hora de realitzar La Llibertat guiant el poble, i que l'obra de Gros, un altre romàntic francès, també exercí un gran ascendent en la seva. Durant una breu escapada a Sevilla i Cadis també descobrí Goya.

La rellevància de Delacroix en la pintura posterior ha estat molt intensa, com el mateix Cézanne va reconèixer: Continua sent la millor paleta francesa i ningú en aquest món no ha sabut conjugar com ell el patetisme i la calma, la vibració del color. Tots pintem pensant en ell.

Considerat l'exponent màxim del romanticisme, Delacroix va ser un dels pintors principals de la temàtica exòtica, que vesteix amb una gran riquesa cromàtica. Això va tenir una gran repercussió posterior i va inspirar l'obra d'un gran nombre d'artistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre d'altres.

3. Interpretació

Contingut i significació

Deixant de banda Goya, aquesta tela és la primera composició política moderna. Delacroix resumia la seva intenció a l'hora de fer el quadre en una carta al seu germà: He optat per un tema modern, la barricada(...), i si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella. Amb aquesta tela el seu autor feia referència a les tres jornades revolucionàries (27, 28 i 29 de juliol de 1830) que tingueren lloc a París i que provocaren la caiguda de l'últim rei francès de la família dels Borbó, Carles X, i la coronació de Lluís Felip I d'Orleans, representant de la monarquia liberal, el qual posteriorment fou destronat el 1848. Probablement, l'escena fa referència als fets esdevinguts el dia 28, que fou quan es produïren els combats decisius.

La figura femenina que fa onejar la bandera tricolor simbolitza la Llibertat, simbolitza França, i com una deessa guia els ciutadans (burgesos, menestrals, joves, etc.) cap a la victòria i la llibertat. S'exposà al Saló de París del 1831. El rei Lluís Felip I l'adquirí per 3.000 francs, però decidí que el tema era massa incendiari per mostrar-lo al públic. Fins a l'any 1861 no es pogué contemplar amb regularitat.

Funció

Probablement, en un primer moment la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la revolució), però amb el temps va anar adquirint un sentit més commemoratiu. Malgrat fer referència a uns fets concrets, no es pot dir que sigui un llenç històric, ja que Delacroix no estava tan interessat a reflectir la realitat com l'esperit dels que es van aixecar, en clara consonància amb els pressupòsits artístics romàntics.