Pas dels mites a la raó: canvis i pensadors presocràtics

Pas dels mites a la raó: canvis

És el pas de les explicacions mitològiques (la manera en què s'explicava la realitat amb éssers mitològics, inexistents, fantàstics...) i que no es basava en cap demostració. A les explicacions basades en la raó, l'experimentació, l'observació de la raó. Alguns dels principals canvis que això va comportar van ser:

• M:

  no és justícia (relat sagrat)

• L:

  pretén donar la raó.

• M:

  intervenen déus.

• L:

  intervenen elements naturals.

• M:

  s'explica el desconegut a través de realitats més desconegudes.

• M:

  imaginatiu.

• L:

  descriptiu.

• M:

  llenguatge poètic.

• L:

  llenguatge neutre.

• M:

  antropomòrfic.

• L:

  físic.

• M:

  no demostrable.

• L:

  demostrable.

• M:

  pensament desnàtic.

• L:

  pensament crític.

• M:

  es tancat.

• L:

  evolutiu.

• M:

  intersubjectiu.

• L:

  objectiu.

• M:

  indubtable (sagrat).

• L:

  dubtable, qüestionable.

• M:

  ficció.

• L:

  fets.

Raons:

• Eco i geo:

  la relació entre Grècia i Egipte (l'imperi més important del moment) va ser molt important. Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials. Grècia és un país molt pobre i això fa que entri en contacte amb altres països i així entendre diverses maneres d'entendre el món. A més, tenien l'habilitat de relativitzar.

• Educatives i religioses:

  Tots els ciutadans tenien l'obligació de participar en política. A l'àgora debatien temes que interessaven a tothom (per tant, tothom hi participava). A Grècia és on es va inventar la democràcia.

• Religioses:

  No hi havia cap organització religiosa que manés per sobre les polis. Cada ciutat organitzava a la seva manera els cultes religiosos. Ningú impedia el debat sobre els mites. La crítica al mite obre el pas a la Grècia.

Presocràtics:

Tales Milet: Aigua, Tot està ple de déus. L'aigua envolta tota la terra i es presenta en els 3 estats de la matèria, és un element en contínua transformació.

Anaiximandre: Àpeiron, considera l'arkhé indefinit i il·limitat. Considera que és inconcret, indefinit, i origen i fi de tot.

Anaxímenes: Aire, aire i alè s'usen com a sinònims. L'ànima així com ens manté units, l'aire manté unit el cosmos. Quan les coses existeixen, estan formades per la condensació de l'aire.

Pitàgores Samos: nombres i la matèria de les coses. Conceben el cosmos com un tot ordenat per relacions numèriques que formen l'harmonia del cosmos.

Heràclit d'Efes: Foc, logos és raó de ser, tot flueix, és impossible banyar-se 2 cops en el mateix riu.

Parmènides d'Elea: el ser, el ser és i el no ser no és. Eternament fluent, impossible de detenir, és vehicle de l'ànima.

Empèdocles: les 4 arrels: terra, aigua, aire i foc.

Anaxàgores: les substàncies diferents existeixen, petites i infinitament divisibles, el sol era una pedra incandescent, en tot hi ha una porció de tot. Agnòstica religiós.

Leucip i Demòcrit: àtoms, tot és fruit de l'atzar i la necessitat. Afirmaven l'existència de l'ésser (allò ple) i d'altra banda el no-ser identificat amb allò buit.

Subjectivisme:

L'home és l'únic criteri de veritat dels judicis.

Sensisme:

L'experiència és l'única font de coneixement.

Convencionalisme:

La societat no és un fet natural, és el resultat d'un pacte.

Positivisme:

Les lleis jurídiques i morals les han dictat els homes, no els déus.