Pas dels mites a la raó: canvis i pensadors presocràtics

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Pas dels mites a la raó: canvis

És el pas de les explicacions mitològiques (la manera en què s'explicava la realitat amb éssers mitològics, inexistents, fantàstics...) i que no es basava en cap demostració. A les explicacions basades en la raó, l'experimentació, l'observació de la raó. Alguns dels principals canvis que això va comportar van ser:

  • M:

    no és justícia (relat sagrat)
  • L:

    pretén donar la raó.
  • M:

    intervenen déus.
  • L:

    intervenen elements naturals.
  • M:

    s'explica el desconegut a través de realitats més desconegudes.
  • M:

    imaginatiu.
  • L:

    descriptiu.
  • M:

    llenguatge poètic.
  • L:

    llenguatge neutre.
  • M:

    antropomòrfic.
  • L:

    físic.
  • M:

    no demostrable.
  • L:

    demostrable.
  • M:

    pensament desnàtic.
  • L:

    pensament crític.
  • M:

    es tancat.
  • L:

    evolutiu.
  • M:

    intersubjectiu.
  • L:

    objectiu.
  • M:

    indubtable (sagrat).
  • L:

    dubtable, qüestionable.
  • M:

    ficció.
  • L:

    fets.

Raons:

  • Eco i geo:

    la relació entre Grècia i Egipte (l'imperi més important del moment) va ser molt important. Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials. Grècia és un país molt pobre i això fa que entri en contacte amb altres països i així entendre diverses maneres d'entendre el món. A més, tenien l'habilitat de relativitzar.
  • Educatives i religioses:

    Tots els ciutadans tenien l'obligació de participar en política. A l'àgora debatien temes que interessaven a tothom (per tant, tothom hi participava). A Grècia és on es va inventar la democràcia.
  • Religioses:

    No hi havia cap organització religiosa que manés per sobre les polis. Cada ciutat organitzava a la seva manera els cultes religiosos. Ningú impedia el debat sobre els mites. La crítica al mite obre el pas a la Grècia.

Presocràtics:

Tales Milet: Aigua, Tot està ple de déus. L'aigua envolta tota la terra i es presenta en els 3 estats de la matèria, és un element en contínua transformació.

Anaiximandre: Àpeiron, considera l'arkhé indefinit i il·limitat. Considera que és inconcret, indefinit, i origen i fi de tot.

Anaxímenes: Aire, aire i alè s'usen com a sinònims. L'ànima així com ens manté units, l'aire manté unit el cosmos. Quan les coses existeixen, estan formades per la condensació de l'aire.

Pitàgores Samos: nombres i la matèria de les coses. Conceben el cosmos com un tot ordenat per relacions numèriques que formen l'harmonia del cosmos.

Heràclit d'Efes: Foc, logos és raó de ser, tot flueix, és impossible banyar-se 2 cops en el mateix riu.

Parmènides d'Elea: el ser, el ser és i el no ser no és. Eternament fluent, impossible de detenir, és vehicle de l'ànima.

Empèdocles: les 4 arrels: terra, aigua, aire i foc.

Anaxàgores: les substàncies diferents existeixen, petites i infinitament divisibles, el sol era una pedra incandescent, en tot hi ha una porció de tot. Agnòstica religiós.

Leucip i Demòcrit: àtoms, tot és fruit de l'atzar i la necessitat. Afirmaven l'existència de l'ésser (allò ple) i d'altra banda el no-ser identificat amb allò buit.

Subjectivisme:

L'home és l'únic criteri de veritat dels judicis.

Sensisme:

L'experiència és l'única font de coneixement.

Convencionalisme:

La societat no és un fet natural, és el resultat d'un pacte.

Positivisme:

Les lleis jurídiques i morals les han dictat els homes, no els déus.

Entradas relacionadas: