Demanda i oferta agregada: components i xocs

Components de la demanda agregada

Consum privat (C): És la despesa planificada per les famílies en béns i serveis de consum.

Inversió privada (I): És la despesa desitjada per les empreses en maquinària i instal·lacions.

Compres de l'Estat (G): Despesa pública en béns i serveis. És la demanda que exerceix l'Estat en béns de consum o de capital.

Exportacions netes (XN): Quan un país comercia amb l'exterior, cal considerar que una part dels productes nacionals es ven a l'estranger. Per altra banda, és necessari afegir les exportacions (X), però també és cert que una part dels béns que es compren a l'interior del país són importats i, per tant, no constitueixen demanda de béns nacionals. Per això cal restar les importacions (M). La diferència entre el valor de les exportacions i el de les importacions (X-M) constitueix el quart component de la demanda nacional i s'anomena exportacions netes.

La demanda agregada és el valor dels béns i serveis finals que estan disposats a comprar els agents (expectatives de despesa), mentre que el PIB és el valor d'allò realment comprat (allò efectivament gastat).

2. Oferta agregada

L'oferta agregada és la quantitat de béns i serveis que les empreses d'un país estan disposades a produir i vendre en un període determinat, donats els preus, la capacitat productiva, els costos i les condicions del mercat.

L'oferta agregada depèn de:

• El nivell general de preus.
• La capacitat productiva o producció potencial, entesa com:
  • Factors productius (capital i treball).
  • Tecnologia disponible.

La corba d'oferta agregada recull la relació entre el nivell general de preus i la quantitat total que les empreses estan disposades a oferir, per a uns determinats costos de producció.

S'anomena producte potencial o renda de plena ocupació aquell nivell al qual s'arribaria si tots els factors productius estiguessin utilitzats.

A mesura que la producció s'apropa al nivell de plena ocupació o producte potencial, cal esperar que la corba d'oferta agregada es faci més pronunciada, ja que en aquestes circumstàncies seria molt difícil incrementar la producció sense causar increments significatius dels costos.

Equilibri macroeconòmic

"El punt E representa l'equilibri macroeconòmic en el sentit que és una combinació de la quantitat i el preu globals per als quals ni els compradors ni els venedors volen alterar les seves compres ni les seves vendes. El nivell de preus no estarà pressionat ni a l'alça ni a la baixa."

Si el nivell de preus fos superior al d'equilibri, les empreses voldrien vendre més del que els compradors voldrien demanar. Això portaria les empreses a reduir la producció i els preus començarien a baixar.

Si el preu fos inferior al d'equilibri, serien els compradors qui voldrien demanar més del que les empreses voldrien vendre, de manera que els preus començarien a pujar i les empreses a produir més.

Pel que fa a l'equilibri macroeconòmic, aleshores ja no hi ha pressions per variar el nivell de preus.

Problemes de l'equilibri

Així, l'equilibri pot presentar dos tipus de problemes:

• Que la relació de preus i producció corresponent a l'equilibri no satisfaci els objectius macroeconòmics, fonamentalment en termes de producció, ocupació i estabilitat dels preus.
• Que l'equilibri macroeconòmic es vegi alterat per pertorbacions macroeconòmiques (qualsevol esdeveniment que faci que la corba de demanda agregada —DA— es desplaci).

Desplaçaments de la corba de demanda agregada (DA)

Els desplaçaments de la corba de DA es produiran quan s'altera qualsevol dels factors que afecten el PIB d'equilibri, diferents del nivell general de preus.

La corba de DA es desplaçarà cap a la dreta quan es produeixi una pertorbació positiva de la despesa, concretada en qualsevol dels fets següents:

• Augment de la despesa pública (G).
• Disminució dels impostos (T).
• Augment del consum.
• Increment de la inversió.
• Augment de les exportacions netes.
• Increment de la quantitat de diners.

Resultat: un augment del PIB d'equilibri i una pujada del nivell general de preus (genera inflació).

OA: xocs d'oferta i moviments al llarg de la corba

Quan es modifica el nivell general de preus es produeix un moviment al llarg de la corba d'oferta. Una pertorbació d'oferta, és a dir, un factor que altera els costos unitaris de les empreses per a qualsevol nivell de producció, desplaça la corba d'oferta.

Exemples d'alteracions que poden originar desplaçaments de la corba d'Oferta Agregada (OA) cap a l'esquerra: es produeix quan hi ha un augment dels costos unitaris.

• Augment dels preus del petroli: Històricament, les fortes pujades dels preus del petroli (energia) a la dècada dels 70 van causar un fort augment dels costos unitaris de producció que van desencadenar una crisi internacional (la crisi de 1973).
• Augment dels salaris: Si els salaris monetaris s'incrementen, la corba d'oferta agregada experimentarà un desplaçament cap a l'esquerra (la corba d'OA disminueix).
• Catàstrofe natural: Una catàstrofe natural incideix negativament en el sistema productiu.

Resultat: els seus efectes a curt termini es concreten en un augment del nivell general de preus i en una disminució del PIB d'equilibri, cosa que es coneix com a estagflació o inflació de costos, és a dir, una pertorbació negativa d'oferta.