Democràcia, Ecologia i Mercat: Un Anàlisi de les Teories Clàssiques

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

Democràcia, Ecologia i Mercat

Steiko: Democràcia Ecosocial

La democràcia ecosocial és inseparable de la democràcia en l'accés a la informació i formació. És imprescindible constituir un sistema educatiu públic i universal i adaptar els continguts de manera democràtica. Necessari crear sistemes de seguretat social com a defensa de les lleis de mercat autorregulador. A més, es posa l'accent en la idea de la codeterminació. Són importants els sindicats com a actors responsables d'aquesta democratització. El text proposa l'ampliació de l'ocupació pública com a principal assegurador del benestar, salut i capacitat de treballar per a tots els ciutadans, així com la creació de cooperatives de consum. (Apunta a la necessitat d'intervenció sistèmica de l'Estat en l'economia per generar demanda efectiva)

Polanyi: El Mercat i les Mercaderies Ficticícies

El mercat autoregulador i les mercaderies ficticícies (terra, treball i diners). La terra com a activitat econòmica que acompanya a la pròpia vida; els diners reals són un signe del poder adquisitiu. "Doble moviment", mecanisme social que fa contrapès als fenòmens socials o econòmics que afecten negativament al conjunt social: quanta major autonomia se li atorgava al mercat, més reaccions davant d'això succeïen en la societat civil. Mercat autoregulador: "Va ser més aviat l'efecte de l'administració a l'interior del cos social d'estimulants enormement artificials, a fi de respondre a una situació creada pel fenomen no menys artificial del maquinisme". Separar l'esfera econòmica i la política.

Braverman: La Classe Treballadora i els seus Exèrcits de Reserva

Polaritat entre el treball i el capital, formen part del sistema capitalista. Apareix la idea que en un sistema com aquest, s'ha produït una distinció entre les classes que dominen l'estructura social respecte aquelles que no dominen. Capital-mercaderia, el treball es coneix com aquell treball realitzat en el passat i que és producte de fases anteriors dintre del seu procés de producció on es produeix capital. La classe treballadora, part animada del capital, posarà en marxa el procés que proporciona al capitalisme. Mecanització de la indústria: Es produeix un excedent relatiu de població que es pot emplenar a unes taxes més baixes, fet que comporta que es formin i creïn noves ocupacions de masses; les dones tenen un paper important dins d'aquesta mecanització de la indústria, ja són el principal comodí quan no hi ha treballadors disponibles.

Kerr: La Balcanització dels Mercats de Treball

Mercats institucionals:

  • No estatal: l'únic que uneix al treballador i a l'empresari és el salari.
  • Estructural: L'estructura entra al mercat quan es dona un tractament diferent als que estan "dins" dels que estan "fora" (mercat intern i extern). Com més estructurat sigui el mercat, més precises seran les regles d'assignació d'oportunitats en el mercat intern i menys ports d'entrada i condicions més rígides d'admissió.

Granovetter: La Incrustació Social de la Vida Econòmica

Qüestions clàssiques de la teoria social, analitzar com l'acció econòmica està incrustada en les estructures de les relacions socials en la societat industrial moderna. L'Estat de benestar com a legitimador del capitalisme avançat. Funcions:

  • L'Estat ha creat les bases institucionals necessàries per propiciar l'arbitratge, la mediació, el diàleg, la negociació i la concentració entre els actors socials.
  • Ofereix la participació inestable en un entramat complex d'institucions.
  • Les relacions d'intercanvi polític en els sistemes de relacions laborals són inestables, també dinàmiques.

Dunlop: El Sistema de Relacions Industrials

Subsistema específic de la societat industrial. És aplicable a tots els nivells, ofereix la possibilitat de comparar sistemes entre ells. Tres dimensions estructuradores: triangle d'actors, tres factors ambientals i ideologia o filosofia. La "industrialització total" és la fi comuna a perseguir per totes les societats. Definició: procés imparable d'evolució progressiva i positiva cap a unes societats obertes, pluralistes, sense discriminacions, consensuades, equilibrades, sense grans conflictes ni diferències ideològiques i amb un alt nivell educatiu i formatiu per a tothom. Lògica general i universal del procés d'industrialització: 1. Força de treball 2. Escala de la societat 3. Consens en la societat 4. Industrialisme mundial

Entradas relacionadas: