La Democràcia a Espanya: Formes de Govern i Participació Ciutadana

1. Les Formes de Govern. La Democràcia

1.2. Espanya, un Estat Democràtic

Espanya és un Estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. L'Estat espanyol s'organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de llibertat i igualtat i que reconeix la participació ciutadana com a base dels seus principis democràtics.

Una Democràcia Constitucional

La mort del general Francisco Franco l'any 1975 va significar la fi d'un règim dictatorial i va obrir a Espanya un període de transició política que va portar finalment a la implantació d'un Estat social i democràtic, que va quedar plasmat en el text de la Constitució del 1978.

La Constitució és la llei fonamental de l'Estat: recull les normes que regulen el govern d'Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols.

La Constitució espanyola estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, la qual cosa significa que el poder es troba en mans de totes les ciutadanes i tots els ciutadans més grans de 18 anys, fins i tot aquells que resideixen fora del país però que conserven la nacionalitat espanyola.

Una Democràcia Parlamentària

Espanya és una monarquia parlamentària, la qual cosa significa que el rei és el cap de l'Estat, però tant les lleis com el govern emanen del Parlament, i per això el rei regna però no governa.

El rei és el símbol de l'Estat i el representa a l'interior del país i en les relacions internacionals, modera el funcionament de les institucions de l'Estat i s'ha d'atenir en tot a les normes que estableix la Constitució.

La democràcia espanyola és representativa, com es reconeix en l'article 23 de la Constitució. Els candidats que volen ser elegits presenten les seves candidatures integrats en partits polítics o en coalicions. Les candidatures incorporen un programa de govern i una llista de candidats i candidates. Cada llista obté un nombre de parlamentaris segons els vots aconseguits. Els parlamentaris formen les Corts Generals i representen els interessos polítics i socials dels electors.

1.3. La Pràctica Democràtica a Espanya

En la democràcia espanyola, la manera més habitual de participació és mitjançant les eleccions de representants polítics en les institucions de govern dels àmbits europeu, nacional, autonòmic i municipal.

Tots els ciutadans i totes les ciutadanes espanyols més grans dels 18 anys tenen dret a elegir els seus representants i a ser elegits. Cada individu pot emetre un sol vot, que té el mateix valor i el mateix pes decisiu, independentment de qui l'emeti. Per aquesta raó, unes eleccions expressen la llibertat i la igualtat de totes les persones.

La societat democràtica posa a disposició dels ciutadans una sèrie d'organismes i plataformes amb les seves normes de funcionament; acceptar-les i participar-hi contribueix al nostre procés de socialització i a l'adquisició d'actituds, valors i hàbits democràtics.

1.4. Les Convocatòries Electorals

Actualment, tot ciutadà espanyol és convocat periòdicament per elegir els seus representants polítics en quatre nivells territorials de l'administració pública:

• El Parlament Europeu: els ciutadans i les ciutadanes dels països que formen part de la Unió Europea elegeixen per votació els 736 parlamentaris i parlamentàries que constitueixen el Parlament Europeu.
• Les Corts Generals espanyoles: els ciutadans i les ciutadanes elegeixen els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat. En les eleccions generals celebrades l'any 2008 va resultar guanyador el Partido Socialista Obrero Español, seguit de prop pel Partido Popular.
• Els parlaments autonòmics: els ciutadans i les ciutadanes també elegeixen els diputats del Parlament autonòmic respectiu. El nombre de diputats i diputades autonòmics varia a cada comunitat en funció del nombre d'habitants.
• Els Ajuntaments: els habitants dels pobles i les ciutats d'Espanya elegeixen també cada quatre anys l'alcalde i la resta dels membres de la corporació municipal respectiva.

Els ciutadans i les ciutadanes també són convocats per elegir, a les empreses on treballen, els seus representants sindicals i, als centres educatius, els delegats i delegades als consells escolars, tot i que aquestes eleccions es produeixen en àmbits restringits i no involucren el conjunt de la ciutadania.

De vegades, les administracions públiques poden convocar un referèndum, una consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics, econòmics o d'altres tipus, que tinguin una transcendència notable.