Democràcia i política a la Roma antiga
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,96 KB
Sufragi Universal:
Consisteix en el dret a vot de tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva raça, sexe, creença o condició social.
La democràcia segons Aristòtil:
La igualtat és la que caracteritza la primera espècie de democràcia i la igualtat fundada per la llei en aquesta democràcia significa que els pobres no tindran drets més extensos que els rics, i que ni els uns ni els altres seran exclusivament sobirans, sinó que ho seran tots en igual proporció.
Democràcia Directa:
Els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament.
Democràcia representativa:
Els votants elegeixen els seus representants, que seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.
La política Romana:
Comença amb un sistema de govern, la monarquia, en què el rei prenia les decisions amb l'ajut d'un senat, format pels caps de les famílies més importants, que l'assessoraven quan el rei ho sol·licitava.
Neix la república, que pretén una participació més gran dels ciutadans en el govern de la ciutat.
La república tenia una estructura basada en tres eixos: el senat, les assemblees, i les magistratures.
El senat:
existent ja en la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació.
Assemblees:
Tot ciutadà adult podia intervenir directament en els òrgans polítics a través de les assemblees. Només tenien dret a la ciutadania una minoria, només els adults i lliures de naixement.
Magistratures:
Eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà, amb unes tasques específiques. Característiques:
- Els magistrats eren escollits per les assemblees del poble.
- Tenien un temps limitat, normalment d'un any.
- Hi havia més d'un membre per a cada magistratura.
- Havien de passar com a mínim tres anys per tal que la persona es pogués presentar a una magistratura de més rang.
- Els magistrats no cobraven.
Principals Magistratures:
Qüestors: administraven les finances. Edils: Responsables de la vida municipal. (ALCALDE). Pretors: administraven la justícia. Cònsols: convocaven i presidien el Senat i les assemblees, eren els caps de l'exèrcit. Tribuns de plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols i els pretors.
Els ciutadans romans podien participar activament en la política de la seva ciutat a través de les assemblees o comitia.
El candidat:
Per ser-ho, s'havia de residir a la ciutat on tenien lloc les eleccions, s'havia d'acreditar solvència econòmica i no es podia estar inhabilitat.
La campanya electoral:
Es reunien les assemblees per votar els candidats a aquests càrrecs.
La votació:
El DRET romà:
És el conjunt dels principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència, des de 753 aC fins a la mort de Justinià 565.