Democràcia: Representació, Participació i Teories Polítiques

Mòdul 1: Orígens i Evolució del Concepte de Democràcia

Els textos de Robert Dahl i Bernard Manin ens han conduït cap a la idea de representació i de govern representatiu com la manera efectiva d'entendre la democràcia i el concepte d'autogovern. El concepte de representació ha estat un dels focus d'atenció de les crítiques al funcionament de les democràcies actuals, les quals, per exemple, conviuen amb un nivell de confiança molt baix respecte a les institucions clau de la representació política, com ara els parlaments o els mateixos partits polítics.

Davant d'això, una de les alternatives que ressorgeix periòdicament en la discussió política és l'adopció d'una democràcia més directa i participativa. En primer lloc, la democràcia directa permet a la ciutadania ser part decisora dels temes més transcendentals que es tracten al seu municipi. Això requereix coneixement del tema; per això, a molts llocs es duen a terme assemblees populars on es discuteix, s'explica i es tracta la temàtica que després es votarà. Això permet que la ciutadania es vegi més implicada amb la presa de decisions del seu municipi i, per tant, promogui una correlació positiva entre l'interès del ciutadà i la política municipal.

Crítica de Sartori a la Democràcia Directa

Per la seva banda, Giovanni Sartori es mostra crític amb aquesta idea, ja que sosté que l'ús de referèndums o d'altres mecanismes de democràcia directa poden afeblir les institucions representatives. Sosté que sotmetre decisions polítiques directament a la ciutadania pot deixar decisions importants en mans de persones poc informades o fàcilment manipulables per grups d'opinió, o que es puguin produir tiranies de majories (o minories). No obstant això, alguns dels seus avantatges són que la seva introducció pot fer els ciutadans més partícips del sistema polític i augmentar-ne la legitimitat; permet introduir elements de control popular sobre decisions públiques, etc.

Democràcia Directa vs. Representativa

La democràcia directa és un tipus de democràcia antiga basada en la participació directa dels ciutadans en l'administració de la polis. Això donava peu a una configuració horitzontal de la política, en la qual governats i governants s'alternaven per torns.

La democràcia representativa respon a la democràcia moderna, en la qual els ciutadans escullen, a través d'eleccions, els representants polítics que s'ocuparan de la deliberació política i dels afers públics.

Avui dia, la majoria de sistemes són representatius, però existeixen formes de democràcia directa en les quals els ciutadans poden participar directament en la presa de decisions. Es considera una forma d'apropar la política als ciutadans o una possible solució davant la crisi de la democràcia representativa. Les noves tecnologies podrien facilitar la participació directa. Malgrat això, aquestes iniciatives són un complement a la democràcia representativa més que no pas un substitut.

Mòdul 2: Teories de la Democràcia i Reptes Actuals

Teoria Normativa

La teoria normativa de la democràcia:

• Ajuda a conferir més rigor i claredat conceptual al terme democràcia; en aquest sentit, ens pot ajudar a discutir i refinar els valors i el significat que cal assignar al concepte de democràcia per comprendre'l millor.
• Elabora estàndards i criteris per a l'avaluació crítica dels sistemes polítics, per tal de poder fer prescripcions i recomanacions. Les teories normatives poden servir de base per a construir uns estàndards normatius (igualtat, benestar, justícia, etc.) de manera que puguem contrastar el funcionament real de les democràcies, avaluar-ne el grau d'assoliment o de qualitat, o bé orientar i millorar les pràctiques democràtiques existents.

Teoria Positiva (o Empírica)

La teoria positiva es centra en una anàlisi científica de la política i, en aquest sentit, enfoca l'anàlisi de la democràcia a partir de l'evidència empírica de com són i com funcionen les democràcies existents, en contrast amb les teories normatives, més orientades cap a qüestions relacionades amb l'haver de ser.

La Paradoxa de Dahl: Suport vs. Satisfacció

Robert Dahl distingeix conceptualment dues dimensions diferents de la democràcia:

1. Una primera dimensió lligada als drets i oportunitats associats amb la idea de democràcia (llibertat d'expressió, d'associació...).
2. Una segona dimensió relacionada amb com s'articula en la pràctica la vida política en una determinada societat (el seu funcionament).

Segons ell, encara que bona part dels ciutadans no tinguin gaire confiança en les principals institucions democràtiques o en la manera com funciona la democràcia al seu país, hi ha un ampli consens a l'hora de valorar i acceptar la democràcia com el menys dolent dels sistemes possibles (arran dels drets i llibertats que, en teoria, garanteix). Seguint l'argument de Dahl, la diferència entre la satisfacció amb el funcionament i el grau de suport a la democràcia s'explicaria, doncs, perquè els ciutadans, encara que estiguin insatisfets amb la manera com funciona en la pràctica, valoren en general molt positivament la democràcia en la seva primera dimensió (la dels drets i oportunitats). Si tenim en compte que la satisfacció (amb el funcionament) i el grau de suport (als principis democràtics) responen a àmbits diferents que podem diferenciar teòricament i conceptualment, la 'paradoxa' s'esvaeix.

Criteris del Procés Democràtic segons Dahl

D'acord amb Dahl, un procés democràtic ideal, per ser coherent amb el principi d'igualtat política, ha de respectar cinc criteris:

• Participació efectiva: Abans d'adoptar una política, tots els membres han de tenir oportunitats iguals i efectives per expressar els seus punts de vista.
• Igualtat de vot: En el moment d'adoptar la decisió política, tot membre ha de tenir una oportunitat igual i efectiva de votar, i tots els vots han de comptar per igual.
• Comprensió il·lustrada: Dins de límits raonables de temps, tot membre ha de tenir oportunitats iguals i efectives per instruir-se sobre les polítiques alternatives rellevants i les seves possibles conseqüències.
• Control de l'agenda: Els membres han de tenir l'oportunitat exclusiva de decidir com i quins assumptes s'inclouen a l'agenda política.
• Inclusió dels adults: Tots o la majoria dels adults residents permanents han de tenir els drets plens de ciutadania implicats pels criteris anteriors.

Problemes de les Democràcies Actuals segons Mair

Peter Mair identifica diversos problemes o tensions en les democràcies contemporànies:

1. Tensió Constitucionalisme vs. Participació: Contraposició entre democràcia 'constitucional' (entesa com a controls i equilibris entre institucions, checks and balances) i 'democràcia popular' (entesa com a participació popular). Ambdós conceptes formen part del que entenem per democràcia, però existeix una certa tensió entre ells. Actualment, segons Mair, s'està produint una separació i una degradació del component popular.
2. Crisi dels partits polítics: Falta de connexió entre partits i ciutadans (baixa participació electoral, volatilitat del vot, baixa afiliació). Pas d'una 'democràcia de partits' a una 'democràcia d'audiències'.
3. Buit creixent: Existència d'un 'buit' creixent entre partits polítics i ciutadans. Els partits abandonen la tasca de representació per centrar-se en la de govern, separant-se de 'l'escenari de la democràcia popular'. Al mateix temps, els ciutadans s'allunyen de la política. En aquest context, es produeix una espiral: a mesura que els partits (com a agents intermediaris entre institucions i ciutadans) abandonen l'element popular, es produeix una crisi de representativitat que pot derivar en una crisi de legitimitat amb efectes seriosos sobre el sistema polític.