Democràcies i Totalitarismes (1918-1939): Feixisme i Nazisme

Democràcies i Totalitarismes (1918-1939)

La Crisi de les Democràcies Liberals

Després de la Primera Guerra Mundial, el prestigi de les democràcies europees semblava reforçat. Però la crisi econòmica i social de la postguerra, la depressió del 1929 i el triomf de la revolució bolxevic van crear un ambient favorable a la desestabilització d'aquestes democràcies.

Democràcies Consolidades

Els països on més havia arrelat el parlamentarisme i amb una organització de les forces democràtiques van aconseguir integrar el socialisme. Com a Gran Bretanya o França, a la dècada del 1930, es va crear una gran coalició de radicals, socialistes i comunistes, que van formar el Front Popular. Les democràcies, preocupades pels problemes econòmics i socials, es van tancar en si mateixes i van contemplar amb impotència l'ascensió de les dictadures en altres països d'Europa (com Hitler). No eren conscients del gravíssim problema que representaven; haurien d'haver aturat els règims totalitaris.

Democràcies Joves

En els països on la democràcia tenia poca tradició i els partits liberals es veien impotents davant de la crisi econòmica i social, es van establir sistemes polítics autoritaris. Prometien restablir l'ordre, exalçaven el nacionalisme i tenien el suport dels grans propietaris, l'exèrcit o l'església, amb la finalitat d'impedir les idees socialistes i comunistes. A Espanya, el general Primo de Rivera va donar un cop d'estat el 1923 i va instaurar una dictadura que va caure per donar pas a una república democràtica. Més tard, el general Franco va fer un aixecament militar que va donar pas a una llarga dictadura. A Itàlia va arribar al poder el Partit Nacional Feixista, dirigit per Mussolini, i a Alemanya el Partit Nazi, liderat per Hitler.

El Feixisme

El terme "feixisme" fa referència al model polític d'Itàlia i Alemanya d'entreguerres. Amb el temps, ha agafat un sentit més ampli: reacció violenta o autoritària contra la democràcia i el socialisme. Els seus principis són:

• Nacionalisme exacerbat amb un component racista: defensa i exalça la raça com a factor bàsic per unir la nació. Es justifica l'eliminació d'altres grups i el dret d'expandir-se per mitjà d'una política imperialista.
• Exalçament de l'estat: s'eliminen les llibertats; els individus estan sota els interessos de l'estat.
• Rebuig del liberalisme i la democràcia: nega la igualtat entre els ciutadans i la separació de poders.
• Culte al líder: s'exalça la figura del líder, que concentra tots els poders en la seva persona, representa l'estat i és el cap del partit únic.
• El feixisme s'oposa a la raó, al fanatisme, a l'obediència i defensa la legitimitat de la violència.

La Itàlia Feixista

Durant la Primera Guerra Mundial, el cost de la vida a Itàlia havia pujat molt més ràpid que els salaris, i el nivell de vida dels treballadors havia baixat. Aquest fou l'origen d'un moviment vaguístic: es van produir més de 1800 vagues. Tots els moviments van ser reprimits per por a la bolxevització, i la burgesia va reclamar la necessitat de solucions. En la política, la monarquia constitucional travessava una situació de forta inestabilitat, i cap partit aconseguia majories estables. A més, el nacionalisme exaltat derivat de la frustració produïda després de la Primera Guerra Mundial pel fet de no haver recuperat les terres irredemptes (Trento, Ístria, Dalmàcia) va contribuir a la inestabilitat.

Formació del Partit Feixista

El 1921, Mussolini va crear el Partit Nacional Feixista, amb un programa nou que tenia un discurs popular en temes socials. Defensaven la propietat privada amb un nacionalisme i un projecte expansionista. Va adquirir una simbologia pròpia: la camisa negra com a uniforme i la salutació romana amb el braç aixecat. Va atreure petits sectors obrers i, sobretot, la petita burgesia, temorosa per la crisi i la pujada de les forces obreres, així com els industrials i els grans propietaris de terres, perquè el consideraven un bon instrument per frenar el socialisme i el comunisme. Les esquadres feixistes, grups paramilitars vinculats al partit, van fer nombrosos actes de violència i càstigs contra polítics. Volien expandir la por perquè ningú s'hi oposés. En un any, van assassinar 600 persones.

La Marxa sobre Roma i l'Arribada al Poder

Després d'una bona organització a la vaga d'agost de 1922, convocada per totes les forces d'esquerra, els feixistes van comunicar al govern que, si no impedia la vaga, ells agafarien el poder. Però l'últim cop va arribar amb la Marxa sobre Roma, a l'octubre del 1922. Els feixistes van dir que, si el govern no era capaç de restablir l'ordre i l'autoritat, ells anirien a Roma i reclamarien el poder. Milers de camises negres van ocupar els edificis de la capital i van començar a controlar les institucions. El govern va voler proclamar l'estat d'excepció el 28 d'octubre, però el rei s'hi va negar. El govern va dimitir, i Víctor Manuel III va assumir tota la responsabilitat. Dues institucions van tenir un paper important: la monarquia i l'exèrcit. No es va instaurar una dictadura immediatament; l'establiment de la dictadura va ser el resultat de suprimir llibertats a poc a poc.

Primer es va formar un govern de coalició, que va mantenir el parlament formalment. El pas definitiu cap a la dictadura va ser l'assassinat del diputat socialista Matteotti, que havia denunciat els crims de les esquadres feixistes. Els feixistes estaven implicats directament en l'assassinat i, perquè no hi hagués crítiques, Mussolini va assumir plens poders.

La Dictadura Feixista

A partir del 1925, Mussolini va iniciar un procés per convertir Itàlia en un règim totalitari. L'any 1926, la Llei Rocco va prohibir els partits, llevat del feixista. Es van fer populars gràcies a la seva política nacionalista i expansionista. Van promoure la remilitarització i van començar una campanya per recuperar els territoris irredemptes i aconseguir la rectificació de les fronteres amb França. La seva política expansionista incloïa els territoris colonials a l'Àfrica.

Un Fort Dirigisme Econòmic

Es va aplicar un proteccionisme a la indústria nacional i una autarquia econòmica. Era un model polític on la voluntat d'una sola persona és la voluntat suprema, amb una economia controlada per l'estat. La reparació va ser nefasta, perquè el nivell de vida dels italians fou menor que a la resta de països europeus (condicions de vida precàries). Hi havia un control social estricte. El seu objectiu era controlar i dirigir tota la societat. Per això, es va crear l'Opera Nazionale Balilla, obligatòria per a tots els infants. També es va crear l'Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el temps lliure després del treball. El control també va incidir en l'educació: els professors havien de portar camisa negra, i a la universitat havien de jurar fidelitat al règim. El catolicisme va ser declarat la religió oficial. El règim va afavorir nous mitjans de comunicació. A Roma, es va crear Cinecittà, el Hollywood italià.

La República de Weimar

La república democràtica va haver d'enfrontar-se a insurreccions de la dreta i l'esquerra. Els comunistes volien proclamar un govern segons el model soviètic. Els grups nacionalistes van pujar i acusaven el govern de traïdors perquè havien signat l'armistici i acceptat el tractat de Versalles. El cop d'estat va fracassar gràcies a l'esclat d'una vaga general. També va fracassar el putsch protagonitzat per Adolf Hitler a Munic. Hi havia problemes econòmics i deutes de guerra: Alemanya havia de pagar als vencedors. A més, va augmentar la inflació i la depreciació de la moneda alemanya. La gent es va arruïnar, moltes empreses van haver de tancar i va créixer l'atur. No van poder pagar els deutes de guerra que tenien amb França, i els francesos van ocupar el territori del Ruhr com a cobrament. Entre el 1924 i el 1929, Alemanya va viure un període més o menys estable, però la crisi del 1929 va agreujar la situació. Hi va haver 19 governs en 13 anys, una clara fragilitat del sistema parlamentari.

La Formació del Partit Nazi

Adolf Hitler va començar la seva carrera política en un grup extremista i racista. Va fer públic el seu programa i va denominar el partit com a Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Va crear els esquadrons paramilitars SA (Seccions d'Assalt), que exercien l'amenaça i la coacció contra els seus opositors. Va donar al partit també un component antijueu, la camisa marró i més símbols. Hitler va ser detingut i va complir sis mesos de presó, on va escriure La meva lluita. En aquest llibre, exposava la seva contrarietat a la democràcia, l'odi als bolxevics, la necessitat d'un únic líder, l'antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran Reich sobre una expansió territorial. L'any 1925, va crear les SS.

L'Arribada al Poder del Nazisme