Demòcrit i la seva teoria pluralista de la física

EXPLICACIONS PLURALISTES DE LA PHÝSIS

DEMÓCRIT

La seva teoria es basa en salvar les aparences, que vol dir que no hi ha que negar els sentits a la primera, sinó que hi ha que donar-li valor pel que fa l’obtenció de coneixement.

Llavors Demócrit salva les aparences sense contradir a Parmènides, però si arribant a conclusions diferents i ho fa d’aquesta manera:

• Parmènides deia que l’esser és, el no-esser no és:

No-esser = buit -> La religió de Parmènides no acceptava el buit, però Demócrit sí, llavors arriben a conclusions diferents.

Llavors si el buit existeix, arriba a conclusions diferents, com per exemple que l’esser deixa de ser infinit, ja que pot ser petit, també deixa de ser únic ja que ara el buit el pot separar, també deixa de ser contable, ja que ara es pot moure pel buit, i a més ara ja no serà esfèric sinó que tindrà formes diverses.

Ell pensa que n’hi ha una realitat dualista feta d’àtoms i de buit.

Per tant ell pensa que la realitat està formada per àtoms, buit i moviment mecànic.

Segons Demòcrit el buit és real i existeix, en ell hi ha els àtoms, que és la unitat més petita, amb diferents formes i ordres i que són eterns, immutables, imperceptibles i innumerables que es mouen amb un moviment mecànic, és a dir, es mouen per si sols sense direcció en el buit, on reboten i col·lisionen i alguns a l’atzar s’enganxen formant els compostos, que és tot allò que forma la natura. Explicat d’una altra manera més complexa seria que els àtoms, el buit i el moviment mecànic són l’únic que hi ha en el món, llavors els àtoms es mouen per si sols sense cap direcció (MECANICISME) i la causa per la que s’ajunten els àtoms és el DETERMINISME, creant matèria o compostos que és el MATERIALISME, que vol dir que no hi ha cap espiritualisme, sinó que tot es crea a causa del moviment.

Per Demòcrit els cossos desprenem efluvis que fan que els humans els captin pels sentits i els donem una característica subjectiva, ja que no són realitats autèntiques, sinó que són convencionals o subjectives. És a dir, que el color, l’olor i el gust no són característiques dels àtoms sinó que són característiques que nosaltres els afegim.

Característiques objectives -> depenen dels àtoms ja que es troben en el compost és tot allò que existeix sense que ningú ho percebi. Ex: forma, magnitud,...

Característiques subjectives -> Necessiten que un subjecte les percebi. Ex: color, olor i gust.