Demografia, agricultura i industrialització a Espanya (s. XIX)

Demografia a Espanya i Catalunya (segle XIX)

La demografia espanyola al segle XIX presenta diversos fenòmens destacats. Augment de la població: aquest augment de la població va ser possible gràcies a les elevades taxes de natalitat i la disminució de la mortalitat. Entre 1717 i 1787 la població va augmentar un 40%. Aquest canvi demogràfic va anar paral·lel a la pèrdua de població a les zones de l'interior, i a l'aparició o expansió d'epidèmies com la febre groga, la còlera (a Barcelona), la verola, que van substituir la pesta negra com a referència epidèmica del passat.

El món rural i crisi de subsistència

Món rural i crisi de subsistència: l'augment de la superfície de la terra dedicada a l'agricultura i la substitució del guaret per la rotació de conreus van fer disminuir l'impacte de la crisi de subsistència.

Creixement urbà i malalties socials

Creixement urbà i malalties socials: el creixement de les ciutats al llarg del segle XIX va generar problemes mèdics i sanitaris nous: augment de la població, existència de muralles, dificultats d'aprovisionament d'aigua potable i d'eliminació d'aigües residuals. Aquests problemes eren greus perquè les autoritats municipals no podien donar una solució immediata; es van promoure l'elaboració de plans de transformació per resoldre'ls. La difusió de la tuberculosi (tisis) es va afavorir en aquest context d'industrialització i urbanització.

Fluxos migratoris

Fluxos migratoris: l'emigració a Amèrica s'intensificà al llarg de la segona meitat del segle XIX. L'emigració catalana va tenir com a destinació majoritària Cuba.

Població a Catalunya al segle XIX

Població a Catalunya: Barcelona i comarques properes tenien la densitat de població més alta, mentre que les comarques de l'interior, del sud i de muntanya eren menys poblades. L'augment de la població es va deure a l'acceleració del creixement com a resultat de l'alta nupcialitat i l'augment de la fecunditat. Això va canviar a partir de la segona meitat del segle: el canvi de model econòmic i la manca d'oportunitats van provocar un procés de transvasament del camp a la ciutat i del litoral cap a l'interior, cosa que va generar un desequilibri demogràfic.

Emigració catalana a les Antilles

Emigració a les Antilles: dues terceres parts dels immigrants catalans del segle XIX van anar a Cuba i Puerto Rico.

Agricultura i món rural

Canvis en el règim de propietat de la terra: les Corts de Cadis van desvincular algunes terres de la noblesa; segons com es va fer, això va permetre transformar les senyories territorials en terres de propietat privada. Els grans perjudicats d'aquests canvis van ser els pagesos.

Especialització regional dels conreus

Al llarg del segle XIX es va produir una especialització regional de la producció agrària a Espanya:

• Zona del nord: producció de cereals, blat, blat de moro i patata.
• Zona interior: cereals.
• Àrea mediterrània: vinya i productes d'horta.

Crisi agrària de finals de segle

Fil·loxera i crisi vitivinícola: la fil·loxera va causar estralls a França, cosa que inicialment va beneficiar la producció espanyola; però cap als anys 1890 la plaga va destruir moltes vinyes a Catalunya i arreu d'Espanya. La plaga es va combatre plantant ceps americans, amb bons resultats fins que la fil·loxera va afectar els contractes de rabassa morta. Conflicte rabassaire: els propietaris reclamaven la propietat i els rabassaires s'hi van oposar, ja que la rabassa morta constituïa una fórmula senzilla per als contractes vigents, i així va esclatar el conflicte.

Procés d'industrialització

Industrialització tèxtil

Indústria tèxtil: la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies americanes van tenir un impacte negatiu en l'economia espanyola i, en especial, en la indústria tèxtil de Catalunya. Aquesta es va recuperar a finals dels anys 20. La fàbrica tèxtil va ser la primera a utilitzar la màquina de vapor a Espanya. Catalunya iniciava un procés de transformació econòmica i tecnològica que la va convertir en la primera regió industrial d'Espanya; es considerava la fàbrica d'Espanya, amb productes que tenien una quota del mercat espanyol superior al 90%.

Vapor i colònies industrials

Vapor i energia: el vapor es va convertir en la font d'energia del procés industrialitzador. Les fàbriques que utilitzaven aquesta energia se centraven als nuclis urbans; en canvi, les industries que feien servir energia hidràulica estaven als conques dels rius Llobregat i Ter.

Colònies industrials: les colònies industrials eren llocs on s'instal·laven fàbriques i on es generaven pobles obrers que funcionaven com a petites ciutats.

Indústria siderometal·lúrgica i mineria

Indústria siderometal·lúrgica: Espanya no disposava d'un carbó abundant, cosa que va dificultar els intents de desenvolupar una indústria siderúrgica. Malgrat això, es va desenvolupar una indústria siderúrgica a Andalusia i Catalunya. A Barcelona es va desenvolupar una foneria moderna que satisfia les demandes de la indústria tèxtil i del ferrocarril. A mitjan segle, a Astúries es va desenvolupar una indústria minerometal·lúrgica força important. Els primers alts forn es van instal·lar a Bilbao.

Mineria: Espanya va ser un dels primers exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX. La manca de carbó va ser un greu problema per al procés industrial. Bona part de les explotacions van passar a mans de capitals estrangers.

Comerç, infraestructures i comunicació

Comerç interior: l'explotació de minerals, vi, cotó, carbó, etc., va ser la base de l'activitat comercial amb l'exterior. França i el Regne Unit van ser els principals destinataris.

Xarxa de comunicacions terrestres

La companyia anglesa va iniciar els treballs de construcció d'una línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró l'any 1845, i aquest gran impuls va continuar fins que es va aprovar la Llei General de Ferrocarrils el 1855.

Comerç exterior i innovacions

Comerç exterior i modernització: la modernització dels mitjans de conreu i la innovació tecnològica, així com la implantació del telègraf, van ser dos elements molt importants en la configuració de la societat moderna.